LAURA PINYOL

De mites i llegendes

La cultura popular és plena d'afirmacions radicalment falses que confonen sobre la salut i el correcte desenvolupament dels nadons

Que un pare o una mare estigui convençut que la seva criatura és la més bonica del món no és gaire discutible. De fet, probablement ho deu ser. I si no, com que això té a veure amb la subjectivitat, tampoc hi hauria manera de desmentir-los. Si la rotunditat ve dels avis, el desmentiment pot donar-se per inútil. No en va popularment de fer-se el presumit se'n diu no tenir àvia. Ras i curt, sobre gustos no hi ha res escrit.

L'arribada d'un fill o una filla sol venir, sobretot si els pares i mares s'estrenen en aquesta condició, acompanyada d'infinites afirmacions fetes a partir del coneixement popular, que sovint es basen en la perpetuació i transmissió de falses creences, algunes oposades del tot a la realitat. Intentarem identificar-les i explicar per què són falses. A continuació us presentem algunes d'aquestes llegendes més freqüents.

· Els prematurs tenen més bona salut.

· Si és precoç a l'hora de caminar, el nen serà bon esportista.

· La longitud de les cames en néixer determina l'alçada de l'adult.

· Els nounats saben nedar.

· Perquè el cabell o les ungles creixin fort és convenient tallar-los molt.

· Els nens que parlen abans són més intel·ligents.

· Els nadons amb un cap gros seran més intel·ligents.

· Un nen o una nena serà intel·ligent si ho són els seus pares.

Totes aquestes afirmacions contenen alguna falsedat, però la que és radicalment falsa és la que assegura que els nadons prematurs tenen més bona salut. Ester Cañadell, pediatre de l'Hospital de Terrassa i màster en nounats per l'Hospital de la Vall d'Hebron, amb experiència també en el SEM pediàtric -el servei especialitzat en trasllat de nadons en ambulància-, s'esparvera davant d'aquesta afirmació. "Els prematurs tenen molts més problemes pel fet de ser prematurs -assegura-, perquè és durant el tercer trimestre quan la mare transmet la immunitat de moltes de les malalties que ella ja ha passat". Cal recordar que tot i així un nadó en néixer ja és immunedeprimit, i la mare a través de la lactància li passa anticossos que el fan una mica més forts i el protegeixen d'infeccions.

Els prematurs com que no conclouen les últimes setmanes de l'embaràs tenen "més incidències d'anèmies, més vulnerabilitat pulmonar, se'ls ha de posar vacunació especial... malauradament, no són més forts que els altres nens". Com a molt pot predisposar-los a tenir un esperit més lluitador, almenys a través dels pares, que es troben afrontant situacions molt dures amb criaturetes molt petites.

A risc de frustrar les aspiracions dels convençuts -malgrat l'enorme felicitat que produeixi en el seu entorn-, la llegenda que diu que si un nen és precoç a caminar tindrà un futur brillant com a esportista també és mentida. Els factors que hi influeixen poden ser diversos, incloent-hi l'estimulació que el nen rebi del seu entorn, però això no determinarà les habilitats psicomotrius del seu futur.

Nadons a l'aigua

Els nadons mantenen durant uns dies reflexos innats que amb el pas de les setmanes perden: el d'aguantar el seu propi pes agafant-se fort, el d'arronsar les cames, el de caminar, el d'obrir els braços en una caiguda simulada enrere, el de tancar la glotis. Aquest últim reflex és el que comporta la creença que un nadó pot adaptar-se a l'aigua fàcilment perquè prové d'un medi aquàtic (els nou mesos que haurà passat en el líquid amniòtic) i l'instint de tancar la glotis per no ingerir líquid. Tanmateix, aquest reflex i els moviments natatoris (moure braços i cames dins l'aigua com si gategés) no signifiquen que puguin adaptar-se a l'aigua. De fet, el més corrent és que fins als quatre anys els nens no tinguin prou desenvolupament maduratiu per adquirir autonomia i fins aleshores els seus moviments siguin més espontanis que coordinats.

De cabells i ungles

En general, tallar els cabells perquè creixin més forts és contraproduent. La doctora Cañadell és contundent: "S'ha de dir que no, com en les ungles". Habitualment els cabells d'un nadó acaben caient per si sols i tornen a aparèixer passats els primers mesos. Tallar-los pot provocar que el pèl sortint no tingui prou força per penetrar la capa de la pell i es generin "petites funiculitis infectades" a tot el cap. A vegades aquest costum té a veure amb certes tradicions culturals, que conviden a tallar arran els cabells amb motius de cerimònies semblants al bateig. "Passa el mateix amb les ungles -diu Cañadell-: tallar-les en lloc de llimar-les pot fer que s'enquistin".

La càrrega genètica

D'altra banda, podríem arribar a qualificar de no del tot falses algunes de les afirmacions anteriors, sobretot les que tenen a veure amb la informació genètica que tots portem incorporada, herència al 50% del pare i al 50% de la mare. Per exemple, és cert que es pot aventurar l'alçada que tindrà un nadó quan sigui adult a partir d'una fórmula que permet fer-ne una ponderació. En el cas de les nenes, l'estimació s'obté sumant l'alçada de la mare a l'alçada del pare menys 13, i dividint-ho entre dos. En el cas del nen, l'alçada de la mare més 13 més l'alçada del pare, i aquesta xifra dividida entre dos. Així i tot, el sentit comú preval i el més probable és que de pares alts en surtin fills també alts.

La càrrega genètica també serveix per explicar en part la intel·ligència. Això sí, amb matisos. Que un nen parli abans no vol dir que hagi de ser necessàriament més intel·ligent: la influència i l'estimulació de l'entorn poden ajudar-lo molt en el seu desenvolupament intel·lectual. Tenir el cap gros tampoc el farà més intel·ligent, per molt que s'insisteixi a afirmar-ho. En canvi, un cap molt petit sí que pot determinar "algunes disminucions mentals", explica la doctora Cañadell. Per això aquest "és un dels indicatius que s'estudia en les ecografies".

L'herència genètica d'uns pares amb un coeficient intel·lectual alt es pot transmetre al fill, igual que un coeficient intel·lectual baix. El que és segur és que sense aprenentatge, conducta i estimulació, amb el component genètic no n'hi ha prou per desenvolupar-la. Ara bé, desmuntats els tòpics, enlloc no hi diu que el vostre fill o filla no pugui seguir sent la criatura més bonica d'aquest món.