TRINITAT GILBERT

Com més inclusiva, més qualitat

La Unesco defineix la inclusió educativa com un procés que intenta respondre a la diversitat dels estudiants augmentat-ne la participació i reduint-ne l’exclusió. A Catalunya, el protocol en vigor, ‘Aprendre junts per viure junts’, aposta per avançar-hi amb pas ferm

Com més inclusiva,  més qualitat   L’August de la novel·la ‘Wonder’ exemplifica amb tots els ets i uts  com costa atendre la diversitat escolar / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

L’August, el protagonista de l’èxit editorial Wonder (La Campana), és un nen que mai no havia pogut anar a classe perquè la seva prioritat vital era entrar en un quiròfan. Però un dia, per fi, comença per primera vegada l’escola. Ell és diferent. Té una cara que no és estàndard, però intel·lectualment pot seguir el ritme habitual del professor. I aquí comença el joc de la diversitat: hi ha companys que no accepten ni mirar-lo, que consideren que fins i tot tocar-lo és tenir “la pesta”, i els que volen parlar-hi per saber com és i que descobreixen que, darrere de la màscara amb què per malaltia li ha tocat viure, hi ha un nen meravellós.

Si l’August literari hagués anat a una escola inclusiva, s’hauria estalviat molts dels disgustos que li toquen viure. Sí. Però si no hi hagués anat, i hagués continuat reclòs a casa seva, fugint de la realitat, tampoc no hauria fet amics de veritat, ni tampoc hauria pogut fer les activitats habituals que fan totes les criatures de la seva edat. Wonder, que ja compta amb una segona part ( El capítol del Julián ), mostra la poca maduresa de la societat per acceptar qui és diferent pel motiu que sigui i com l’escola és el laboratori per millorar a tothom que s’hi enfronta, tant els que no ho accepten i prefereixen mirar cap a una altra banda, com els que ho viuen en primera persona i es fan forts per lluitar per aconseguir gaudir d’una normalitat educativa.

Wonder no deixa de ser una novel·la, però hi ha consens a afirmar que un camí per millorar la qualitat del sistema d’educació passa pel suport als alumnes amb dificultats en l’aprenentatge. Ho afirma el professor Ignasi Puigdellívol, un catedràtic de la UB i director del màster d’educació inclusiva de la UB, que es basa en informes internacionals PISA que han constatat que els països amb més bon rendiment escolar són els que fan una atenció més acurada dels alumnes d’educació especial. Al mateix temps, Puigdellívol cita un article del pedagog Francesc Pedró, de la secció de polítiques educatives i desenvolupament docent de la Unesco, que ho ha revelat en l’article Polítiques públiques sobre suport i esforç educatiu: evidències internacionals.

Esforç amb retorn

En aquest article, Pedró constata, amb dades a la mà, que “l’esforç invertit en els alumnes de baix rendiment té un retorn positiu important, i que l’impacte es tradueix en una millora generalitzada dels resultats sense cap perjudici per als alumnes que obtenen més bons resultats”.

A l’hora de fer una definició dels grups d’alumnes d’educació especial, el professor de la UB esmenta “les criatures i joves amb discapacitat, els immigrants i també els gitanos, que són els tres sectors més vulnerables educativament a Catalunya, mentre que, en altres països, la radiografia social n’inclouria d’altres, com per exemple les nenes”.

Si PISA revela que el rendiment escolar augmenta en una escola inclusiva, el professor Puigdellívol esmenta altres arguments socials a favor perquè totes les criatures estiguin juntes en una mateixa escola: 1) el dret dels infants a rebre una educació de qualitat; 2) el benefici social de viure i veure la diversitat, i 3) l’aprofitament tècnic dels recursos per al mateix professor i per a l’escola.

Dit amb un exemple, “si en una aula amb alumnes amb necessitat d’educació especial hi ha un logopeda que, juntament amb el professor, hi està aportant recursos, aquests recursos seran útils tant per als alumnes que ho necessiten com per als que no, perquè seran estratègies que inicialment estaven pensades per als alumnes amb dificultats però que a la pràctica són vàlides per a tota la classe”.

Escola amb valors

A Barcelona, a Nexe Fundació -una escola bressol especialitzada en educació especial de 0 a 5 anys-, Cècile de Vissche, presidenta i fundadora, explica com és d’important l’escolarització d’infants amb pluridiscapacitats com les que atenen a l’escola. “Ajudem els pares a veure el seu fill com un fill i no com una persona amb discapacitats”. És a dir, “l’objectiu és que els infants comencin una vida rica d’aprenentatges”. I oferir-los, a més, l’oportunitat de socialitzar-se. “Sovint la discapacitat aïlla, sobretot en les primeres etapes, però quan es troben amb altres pares com ells obtenen una nova visió de tot; no estan sols”.

Nexe Fundació (escola bressol concertada) escolaritza fins als 5 anys, però més enllà es converteix en un centre de recursos, perquè ofereix serveis com la ludoteca o les colònies d’estiu, “perquè el lleure també és formatiu per a les criatures amb discapacitats i també un temps de respir per a les famílies”. “Ara hem publicat una guia per als avis de néts amb discapacitats -explica De Vissche-, perquè ells també transmeten el seu punt de vista, i els recomanem que no se sentin més obligats a estar més amb els néts per la discapacitat, ja que també necessiten temps per a ells”.

L’objectiu final de totes les activitats de l’escola bressol, tant les regularitzades com les obertes (més enllà dels 5 anys), és que les famílies se sentin partícips de la societat. En definitiva, l’escola és el millor laboratori per a la inclusió social. La societat ha de continuar la feina per donar oportunitats reals a la inclusió.