ELISABET ESCRICHE

Quan l’escriptura et canvia la vida

Gràcies a un concurs literari el Mohamed va descobrir que volia dedicar-se a explicar històries. Entén la comunicació com a eina de transformació

Quan l’escriptura et canvia la vida / DAVID BORRAT Zoom

Mohamed el-Amrani era a la classe de català a l’institut de Roses on estudiava quan el seu professor els va parlar de Ficcions, un concurs literari en català. Era l’any 2008 o 2009, no ho recorda amb exactitud. El que sí que té clar és que no hi havia ni Facebook ni Twitter. De seguida li va cridar l’atenció perquè, des que va arribar del Marroc, amb només tres anys, l’escriptura sempre ha sigut un dels seus pilars. La culpa? La biblioteca que hi ha just al costat de casa seva, on cada dia, després de l’escola, passava hores devorant llibres o escrivint. Les regles del concurs eren senzilles: a partir de l’inici d’una coneguda novel·la publicada en català -els títols varien cada any-, els joves havien de continuar-la escrivint-ne tres capítols, un cada quinze dies, entre febrer i Sant Jordi. Hi podien participar estudiants des de 3r d’ESO fins a 2n de batxillerat i cicles formatius. Els autors mateixos havien de penjar cada capítol, d’una extensió d’entre dos i tres folis, a la pàgina del concurs.

“Em va agradar la idea perquè obteníem la nostra pròpia novel·la i, alhora, permetia la interacció amb altres joves a qui els interessaven la literatura i l’escriptura”, explica. No té clar quin inici de novel·la va triar, però sí com la va continuar. La va titular La flor de la vida i hi explicava la història d’una noia el pare de la qual havia descobert la cura del càncer a través d’unes algues que naixien al cap de Creus. El Mohamed, que ara té 23 anys, va quedar finalista, però, premis a part, la participació en el concurs li va servir per iniciar el camí que ha estat recorrent els últims anys. Els mitjans de comunicació locals es van fer ressò del seu èxit i un, l’ Empordà, li va proposar que fes una columna setmanal. “Escrivia sobre temes socials i la gent m’aturava pel carrer per donar-me la seva opinió”, relata. Després de comprovar en primera persona que la comunicació és una eina de transformació, amb 17 anys va decidir crear l’associació Xarxa de Convivència a Roses. L’objectiu? Resoldre problemes de convivència enquistats i ajudar joves en risc d’exclusió social.

L’èxit de l’associació el va portar l’any 2014 a ser guardonat amb el premi Fundació Príncep de Girona. Encara té al cap el primer problema que es va resoldre des de l’entitat: els joves saltaven les tanques dels patis de les escoles per jugar a futbol i la policia sempre havia d’anar a cridar-los l’atenció. Els nois van explicar a l’associació que ho feien perquè no tenien un lloc per jugar el cap de setmana. El Mohamed va anar a parlar amb l’Ajuntament, que justificava que no podia obrir els patis sense que ningú se’n fes responsable. L’associació va assumir aquest rol i els patis es van obrir. “Es tracta de buscar solucions a partir del diàleg i de capgirar rols”, relata.

Després d’estar un temps treballant a Barcelona en diferents mitjans de comunicació, ara el Mohamed està al departament de màrqueting d’una empresa de creuers turístics a Roses, i està immers en l’elaboració del seu primer llibre, per a l’editorial Comanegra. “Explico la història de joves que lideren projectes socials d’arreu del món”, avança.

Per al Mohamed, Ficcions va ser el punt de partida per veure el poder de l’escriptura. El concurs, que ara torna a escalfar motors, va celebrar aquest any la seva vuitena edició, en què van participar més de 3.200 joves. Un jurat especialitzat en va seleccionar 98 com a finalistes. Evidentment, el padrí de l’entrega de premis va ser el Mohamed.