Núria Fusellas: “Mostra’ls la teva part fosca”

Els adults fem perdre la innocència als nens i hauríem de procurar no fer-ho, perquè després, com a adult, necessites recuperar-la per poder ser feliç.

Com els hi fem perdre?

Amb prejudicis, volent-los fer competitius i eficaços. L’excel·lència és un invent capitalista. No cal fer-ho tot bé per ser feliç. Jo veig que els nens, a una certa edat, perden l’alegria, es tornen massa conscients, massa crítics amb el que fan. I és una llàstima.

No sé si t’entenc.

Per què els repetim contínuament tot el que fan malament? Si els adults tampoc no tenim ni idea de què està bé i què no. Sovint etiquetem els nens i és injust. Quan un nen dibuixa, no li has de dir mai que es fixi en com ho fa un altre nen.

I si fan coses que no t’agraden?

Per què el primer que fem quan arribem a casa i la trobem feta un desastre és renyar els fills? ¿Aquesta és la imatge que vols que tinguin de tu? Oi que no? Doncs canvia-la. Si et molesten les vambes al mig del menjador, cop de peu i cap a sota del sofà.

Què t’ha funcionat?

Mostrar-los la meva part fosca. Si tu pretens oferir als teus fills només una imatge perfecta de tu mateix, no voldran explicar-te segons què perquè ells no són tan perfectes com tu. En canvi, si els mostres la teva part d’ombra, potser et parlen de la seva part fosca. Els hem d’explicar què vam fer nosaltres a la seva edat, sincerament.

T’entenc.

Si els pares donem exemple fent l’esforç d’explicar coses que no són fàcils d’explicar, a continuació les explicaran ells. A vegades a casa hi ha amigues i parlen d’algun tema, i les amigues em miren com dient “Aquesta és aquí”. I les meves filles diuen: “Tranquil·la, a la meva mare això l’hi pots explicar”. Ho diuen perquè saben que no m’escandalitzaré ni les jutjaré. Ho debatrem.

Tens experiència amb adolescents.

I crec que l’adolescència és una etapa meravellosa perquè els fills estan plens d’energia i tenen ganes de descobrir-ho tot. A vegades s’enfonsen i quan això passa cal ser allà, per donar-los un cop de mà si t’ho demanen.

Hi ha pares desesperats.

Els adolescents estan perduts però també es miren el món amb molta puresa. Per què ens posem per sobre seu? A cap de nosaltres ens agrada tenir al costat algú que sempre es mostra superior. Doncs als nostres fills tampoc.

Intentem donar exemple.

Sí, però el camí que tu has fet a la vida no els interessa gens, només els preocupa el seu camí.

Què han resolt les teves filles millor que tu?

El sexe, per exemple. Quan jo era jove mai en vaig parlar obertament amb les amigues. En canvi elles ho fan sense problemes i saben perfectament què els agrada i què no.

Un últim pensament.

Sobre l’educació, la relació amb els teus fills i la vida en general, la meva actitud es pot resumir en una frase de sant Agustí: estima i fes el que vulguis. No té cap contradicció, ni cal reflexionar gran cosa més. Si et guia l’amor, no t’equivocaràs mai.