Caterina Bennàsar

Educar l'assertivitat

Aquesta forma de comunicació fa que guanyem confiança en nosaltres mateixos i en les relacions amb els altres

Educar l’assertivitat / ISAAC BUJ Zoom

Una de les feines com a educadors és la d'ajudar els infants a sentir-se bé amb ells mateixos i a aconseguir les metes que es proposin, i una de les claus que pot assegurar aquest èxit és l'educació en l'assertivitat.

L'assertivitat és una forma de comunicació que implica expressar allò que ens agrada o no ens agrada, i allò que pensem d'una manera ben clara i alhora respectuosa i calmada. És la capacitat de defensar les idees pròpies sense imposar-les o d'expressar les necessitats sense menysprear les dels altres.

Altres formes de comunicació podrien ser la passiva o l'agressiva. Imaginem-nos, per exemple, un infant que rep mala nota en un examen per al qual va estudiar molt. Si és passiu, pot no dir res davant la mala nota, queixar-se a ell mateix i quedar malhumorat per a la resta del dia. Si és agressiu, pot parlar malament del professor amb els seus companys o fer un comentari malintencionat. Cap de les dues respostes tindrà una conseqüència positiva per a l'alumne perquè cap no és constructiva ni ajuda a prendre part en la situació per tal resoldre-la. Com seria, doncs, una resposta assertiva? Un infant assertiu podria anar a parlar amb la mestra per demanar-li què ha fet malament, explicar-li que havia estudiat molt i que se sent decebut.

En un altre exemple, imaginem-nos una escena desgraciadament comuna: la d'un infant de qui uns companys es burlen perquè porta unes sabates diferents. En lloc de fugir corrents i sentir-se malament amb ell mateix, o cridar tornant les burles o insultant, podria dir que li agraden les seves sabates, expressant la seva opinió de manera adequada i mostrant confiança en ell mateix.

L'assertivitat fa que guanyem confiança en nosaltres mateixos i en les relacions amb els altres, i també redueix els nivells d'ansietat, ja que ens permet controlar millor el nostre entorn i estar més còmodes en les relacions interpersonals. Ens permet expressar allò que volem o ens molesta i, a més, fa que ens puguem defensar davant d'atacs a la nostra persona.

No tothom neix assertiu i, mentre per a alguns pot resultar una cosa innata, per a d'altres és una habilitat que s'ha d'aprendre.

Com s'hi pot educar?

  • Sigueu un exemple mostrant-vos assertius. Ser assertius en el nostre dia a dia i procurar un entorn assertiu és el millor que podem fer perquè els infants aprenguin a ser assertius. Sigueu conscients de com interactueu amb els amics, la família, el cambrer del restaurant o el servei telefònic d'atenció al client, defenseu els vostres punts de vista sense discussions i males maneres, mantenint-vos educats però amb to clar i directe per raonar sense por del que penseu o sentiu.
  • Deixau-los triar. Doneu oportunitats perquè els infants prenguin les seves decisions. No es tracta que ho tinguin tot 'a la carta', sinó que puguin triar entre diverses opcions i prendre decisions adequades a la seva edat per aprendre a elegir i a tenir veu. Per exemple, els infants petits poden triar entre dues camisetes; poden triar el que volen dinar en un restaurant i dir-ho al cambrer; poden triar l'activitat extraescolar, i així successivament: prenent decisions i adquirint responsabilitats.
  • Respecteu les seves decisions. És molt important que les paraules dels més petits siguin respectades. Això no vol dir que sempre hagin de tenir l'última paraula o s'hagin de sortir amb la seva, sinó que hem de reconèixer els seus sentiments i paraules fent-los saber que els escoltem. Si, per exemple, un infant s'enfada perquè vol menjar llepolies abans de sopar, podem dir-li molt fermament "Ja sé que tens gana, però d'aquí a una estona soparem". Així establim un límit clar, que no es pot menjar, li fem saber que l'entenem i sabem que té gana i evitem l'autoritarisme del tipus "No en menjaràs perquè ho dic jo", i el menyspreu d'uns sentiments o unes demandes. Una altra mostra de respecte cap als sentiments dels infants es dona quan considerem vàlides les seves mostres d'assertivitat; per exemple, quan han dit que no a fer un petó, no cal insistir-hi i no cal dir "Em posaré trista perquè no em fas un petó".
  • Deixeu que expressin les seves emocions, tant les positives com les negatives. Tradicionalment era comú sentir expressions com "No ploris, que sembles un nen petit" o "Els nens valents no tenen por", fet que alimenta la idea que les emocions negatives s'han d'amagar. Ara sabem que és necessari que els infants se sentin lliures per poder expressar els seus sentiments sense por de ser ridiculitzats; de ben segur que d'aquesta manera els serà més fàcil reivindicar les seves emocions quan sigui necessari. També, si entén les seves emocions, serà més fàcil que entenguin les emocions dels altres, que es puguin posar al seu lloc i que la seva manera de parlar i de fer sigui més respectuosa.
  • Al final, es tracta que els nens puguin créixer amb autoconeixement i confiança del que senten i volen, sentint-se bé i expressant-ho amb franquesa. Això serà la base de la seguretat en ells mateixos, allò que els donarà la força per poder defensar les seves idees i les seves emocions. A més, tenir coneixement del món interior propi i poder parlar-ne ajuda a conèixer el dels altres. Quan la comunicació és assertiva és perquè respecta tant els pensaments i emocions propis com els dels altres.

Caterina Bennàsar és psicòloga