Assertivitat i resiliència en l’educació

Coral Regí, directora de l’escola Virolai, recorda que la resiliència se la van plantejar a l’escola com a concepte per treballar amb els alumnes el curs 2010-2011. “Vam voler incorporar un valor nou que fins llavors no havíem tractat diferencialment, malgrat que el teníem present d’una manera indirecta”. El cas és que aquell curs moltes famílies van demanar consell als professors per afrontar amb els fills les dificultats econòmiques en què es trobaven. “Vam entendre que els nostres alumnes havien de ser capaços de donar resposta a situacions difícils amb coratge i creativitat i d’una manera positiva. D’aquí va sortir la paraula i el concepte resiliència”.

La comunitat educativa de l’escola ho va tenir clar: “Als alumnes els havíem d’educar com a persones capaces d’entomar les dificultats amb una visió positiva, perquè la societat s’ha tornat més dinàmica i més incerta”, continua explicant Regí. Així que, vinculats al valor de la resiliència, l’escola ha incorporat els valors de “l’esperança en el futur”, en el sentit de “construir el futur”, i el de la perseverança, que vol dir “aprendre de l’error, afrontar el fracàs com una oportunitat per aprendre”.

A la pràctica, l’educació en valors (tant el de la resiliència com el de la perseverança i el de l’esperança en el futur) l’escola l’ha fonamentat en la coherència i l’exemplaritat dels referents que eduquen. “Podem dir que al llarg del procés tots ens hem fet més resilients, i afrontem el diàleg amb empatia i assertivitat i, per tant, es treballen com a fortaleses de futur però s’apliquen i ens són de tanta utilitat a l’aula com al pati”, diu Coral Regí.

RESPOSTA A LES MANCANCES

A l’institut Badia del Vallès, el professor Xavier Gual sosté que tant l’assertivitat com la resiliència són els valors amb què treballa a les classes. Per què? “Perquè trobem alumnes amb moltes mancances afectives. Potser tenen un bon mòbil, per exemple, però parlen poc amb els pares. Trobem alumnes que no estan preparats per acceptar les males notícies, siguin acadèmiques o personals, i també altres que es bloquegen davant les dificultats. Alumnes que pateixen maltractaments psicològics a casa o entre els companys”. Per tot això, “la tendència de la nova pedagogia és la d’aconseguir vincular l’alumne i la matèria a través de valors emocionals. Si el que t’explico t’emociona ho aprendràs per sempre”.

Per arribar aquí, en Xavier s’ha format en cursos centrats en la gestió d’una aula. “Els alumnes sempre et demanen que els respectis encara que de vegades ells no ho facin amb tu. Si t’interesses per ells, la relació entre professor i alumne millora molt. No té res a veure amb el tòpic del profe enrotllat, que a la llarga és contraproduent, sinó que es tracta de deixar-los clar que simplement som persones que ens toca conviure moltíssimes hores junts. Al final saben que poden confiar en tu i moltes vegades et parlen de problemes que a casa no s’atreveixen a explicar”.

Per al professor Xavier Gual, els dos conceptes serveixen també per a la vida fora de les aules. “A mi mateix em costa ser efusiu amb la resta, en part pel caràcter i en part per l’educació que vaig rebre. Intento que els meus alumnes aprenguin a canalitzar les emocions i a convertir els problemes en segones oportunitats”, explica.

Mentrestant, la directora de l’escola Virolai, Coral Regí, narra com van treballar per etapes la resiliència durant el curs en què s’ho van plantejar per primera vegada. “A infantil, ho vam fer amb els missatges dels contes Patufet, Cigronet, Petit Polzet i Hansel i Gretel, entre d’altres”. Són personatges que afronten situacions difícils amb actitud de coratge, tenacitat, creativitat. “A primària vam fer el pla d’acció tutorial i els projectes interdisciplinaris”, que van girar al voltant de la resiliència. “Els vam fer fer activitats en què apareixien exemples de persones resilients per aplicar-ho després a reflexions sobre la seva actitud d’esforç i tenacitat davant de les dificultats quotidianes”. És així com van treballar els problemes econòmics que poden tenir les famílies, i hi han buscat solucions d’una manera resilient: en el menjar, en el lleure, en el reaprofitament de materials. “Vam treballar el valor dels diners i les actituds d’austeritat i bon ús”, diu Regí. A secundària els alumnes van treballar el valor a les classes d’ètica, tutoria, educació física i música. “Han preparat activitats d’aprenentatge adreçades als companys més petits de l’escola, de manera que ells mateixos les preparaven i després les conduïen als grups-classe de primària”. I això tant els alumnes d’ESO com de batxillerat.

Com a conclusió, la directora de l’escola Virolai destaca les opinions dels pares dels alumnes: “Ens han dit que han entès que cal perdre la por a explicar la veritat als fills”, i també que “ells no els han de resoldre tots els entrebancs quotidians”. És a dir, “el proteccionisme en el qual els fan viure no els prepara per a les contrarietats de la vida; no els ajuda a buscar-hi alternatives”. “Per tot plegat, ara sabem que la resiliència ha de ser un factor de transformació personal però també col·lectiva, perquè tenim l’oportunitat de canviar actituds en nosaltres i en altres persones”.

Una definició per a cada terme

Segons l’escriptora Núria Albertí, autora del llibre ‘Grill grill i altres animalades’ (Barcanova)

Què és l’assertivitat?

L’assertivitat, com a habilitat social, es podria definir com la manera com les persones marquen les normes de joc entre elles. L’assertivitat ajuda a defensar i manifestar els propis interessos sense alterar-se un mateix i respectant sempre l’altre, perquè les males paraules i els crits mai no arribin i malgrat que el que es digui sigui tot el contrari del que pensen i manifesten els altres.

Què és la resiliència?

Una persona resilient creix davant de les adversitats. Sap veure la part bona de les situacions. De manera que l’èxit és d’aquells que no es rendeixen.