Bones eines per a la gestió familiar diària

Sense conflicte no hi ha vida. Així comença el llibre 'Els nostres conflictes de cada dia. Manual pràctic per a la gestió familiar diària', de la psicopedagoga Maria Helena Tolosa Costa. El que s’evidencia des d’un principi, quan parles amb les famílies, és que no els agraden els conflictes. Després de dir-los que no es tracta de grans problemes ni dificultats, sinó dels entrebancs que es troben en el dia a dia, aquells moments en què pares i mares han de fer part de la feina complicada que suposa tenir fills, llavors és quan s’adonen que els conflictes formen part de la vida de tots.

La Sílvia i el David reconeixen que el seu fill Vito (6) és bastant raonable. Ell explica que preparar-se als matins per anar a l’escola és el que més li costa. Per això tots plegats han buscat la manera de simplificar l’esmorzar i preparar-se per marxar: “Últimament no mirem la televisió als matins. Era un problema perquè es distreia, havíem d’anar a correcuita perquè es vestís i trobava pegues a tot. Des que no l’encenem tot rutlla millor. Aprofitem l’estona per parlar i fer el que toca sense presses. Hem acordat que si fan alguna cosa que li agrada molt ho gravem i ho pot mirar a la tarda”, explica la Sílvia. Ella té clar que sense límits seria un caos i que l’estona que passen junts no volen passar-se-la castigant-lo pel que no fa. “El reforcem positivament. A la porta de la seva habitació té un full amb les tasques que més li costen, com arribar bé a l’escola, vestir-se correctament o ficar-se al llit d’hora. Quan les fa bé li posem una cara contenta. Si en acabar la setmana tot són cares contentes té un premi, un sobre de Pokémon que comprem al quiosc. És simbòlic, però se sent orgullós quan veu el que s’ha guanyat”, comenta el David. La Maria Helena Tolosa, però, recomana que hi hagi pocs premis materials, perquè no afavoreixen la responsabilitat. Pel que fa als no materials, n’hi hauria d’haver en una proporció justa entre els que permeten fer o tenir coses que es volen, l’elogi i l’acceptació, i gaudir de la capacitat de superar una situació.

Com podem gestionar els conflictes?

No tots els conflictes es poden resoldre de la mateixa manera. M.Helena Tolosa assegura que per superar els problemes menys greus són indispensables les normes, els hàbits i les rutines, que han de ser realistes, clars, coherents amb els nostres valors, amb el que pensem i sentim, i sobretot amb el que fem; amb continuïtat en el temps, i flexibles segons l’edat. Tolosa parteix de la premissa que a la vida no hi ha premis i càstigs, hi ha conseqüències; per tant, els fills han d’entendre que els seus actes tenen conseqüències naturals i lògiques. Per resoldre els conflictes cal respecte, empatia, una escolta activa, assertivitat, paciència i sentit de l’humor.

Des que fa primer de primària el Vito té deures els caps de setmana: una fitxa, una lectura o un dictat. Normalment els fa el divendres per deixar-ho enllestit, però hi ha dies que negocia fer-los en un altre moment perquè està cansat o vol quedar-se més estona al parc. “És normal, nosaltres també estem cansats -reconeix la Sílvia-. Sempre els acaba fent. Si algun dia ha fet el ronso li hem explicat que els ha de fer, que la resta de companys s’han esforçat per tenir-los, i els fa”. El que intenten és parlar i explicar-li què passa quan fas o deixes de fer el que et correspon. Tolosa recorda que els fills tenen dret a equivocar-se però quan ho fan n’han d’assumir les conseqüències. És important que els pares siguin conscients que no tot depèn d’ells, han de donar eines als fills per aconseguir la millor versió d’ells mateixos, però la decisió és seva. Els pares diuen que parlen molt amb el Vito: “Esmorzant o sopant diem què farem al llarg del dia o com ens ha anat. Així també és conscient que els grans tenim horaris i activitats que hem de respectar”. S’ha d’escoltar per comprendre i no per respondre; la comunicació és bàsica per a l’entesa, tenint en compte l’edat dels fills.

EL TEMPS AJUDA

Passar temps amb la canalla és necessari per crear complicitats, per compartir i enfortir vincles. Sentir-nos propers ajuda a l’hora de gestionar conflictes. En un món on tot i tothom va ràpid, cal dedicar temps de qualitat a la família per poder educar amb l’exemple i mostrar afecte. A la Marta l’amoïna no estar tant com voldria amb la seva filla Maria (11). Fa uns mesos que s’ha separat i tot just ara comença a agafar el ritme de la nova situació familiar. A més, en haver-se de fer càrrec de tot sola, té menys estones per estar amb la Maria i això li preocupa perquè estan tenint més enganxades. Montse Grau, psicòloga infantil-juvenil de Psigma Manresa, apunta que la falta de temps per estar amb els fills dificulta que es resolguin els conflictes: “Cap pare vol estar discutint l’estona que els pot oferir, i això a vegades fa que no es posin tots els límits que caldrien”. Grau recomana que els moments compartits siguin de qualitat, dins d’un ambient positiu, gaudint de la companyia, parlant i escoltant, reforçant les coses positives que han fet.

Aquesta qualitat afavoreix la comunicació entre els membres de la família, contribueix a crear bona harmonia a la llar i permet millorar l’autoestima dels nanos. La Marta té la custòdia exclusiva de la Maria, tot i que la nena sol dormir a casa del pare un dia a la setmana. La mare reconeix que al principi ha sigut complicat: “Més enllà del que costa adaptar-te al canvi, les normes i les rutines del pare i les meves són bastant diferents. Jo soc més estricta però tampoc vull estar sempre dient no ”, explica la Marta. Per a la psicopedagoga Maria Helena Tolosa, l’ideal és que hi hagi acord en les normes essencials, “perquè és menys perjudicial en els hàbits bàsics com menjar, dormir, l’escola, l’aprenentatge, etc., però a la llarga els nens se situen, saben que a casa del pare poden fer això i a la de la mare això altre”.

La Marta admet que esperava que tot plegat fos més fàcil. Segons la psicòloga Montse Grau, poder accedir a tanta informació i que la televisió i internet presentin la maternitat i la paternitat fàcils i ideals tampoc ajuda: “Fa que els pares se sentin insegurs, culpables i pressionats. Hem d’aprendre a ser crítics amb la informació que rebem i quedar-nos amb el que millor s’adapti a la nostra manera de ser i de fer”, conclou.

Manual pràctic per a la gestió familiar diària

El llibre 'Els nostres conflictes de cada dia', com apunta el subtítol i assenyala Victor Küppers al pròleg, és un manual pràctic amb una sèrie d’ingredients perquè els combinem al nostre gust, per ajudar els fills a convertir-se en la millor versió d’ells mateixos. No hi ha una recepta estàndard que serveixi per a tothom, perquè tots som diferents: “Els pares han de tenir en compte les característiques del seu fill per trobar un encaix educatiu i positiu per al fill i suportable per als pares”, recomana la psicopedagoga. Té un munt d’exemples amb situacions que reconeixem, que ajuden a entendre encara més el que explica, i a vegades dubtes si t’està veient pel forat del pany. Acaba amb uns annexos d’eines útils per ajudar-nos a gestionar diversos conflictes. Segons Tolosa, el primer pas per a una criança respectuosa és la coherència entre el que es pensa, el que se sent i el que es fa.