Tot un estiu per oblidar

Reconec que més dos mesos de vacances són molt. No ho dic com a professor, que és de les poques coses que compensen, sobretot per estar en família. Ho dic pels alumnes. D'acord que s'han recuperat els exàmens de setembre i que hi ha un munt de quaderns fantàstics d'estiu per repassar les matèries fins a l'infinit. Però la intensitat d'un curs és el que realment fa calar, com pluja fina, el que han d'aprendre. Malauradament, molt pocs estudien per memoritzar a llarg termini, i es limiten a estudiar per superar la immediatesa de l'examen. Només cal fer un petit repàs a principi de curs per constatar que els conceptes més elementals que haurien d'haver adquirit l'any anterior estan molt peixos o són nuls. Per això tens la sensació, com a docent, d'estar repetint sempre el mateix. De primer d'ESO fins a segon de batxillerat.

Què fem malament?

Ho obliden tant de pressa com ho han après. Segurament aquí falla la nostra convicció sobre la matèria, fer-los creure que el que han d'aprendre és important i que ho serà no només per superar un curs, sinó per sempre. És aquell debat etern sobre si només cal ensenyar coses útils i relegar a l'ostracisme matèries que potser ensenyen conceptes o valors remarcables, però que no són imprescindibles en el dia a dia. Les retallades que arriben al setembre van en aquesta línia. Funcionaris d'assignatures com llatí o dibuix deixaran sense feina interins experimentats perquè hauran de completar les seves jornades amb especialitats que no són les seves.

Si qualsevol professor pot fer tranquil·lament múltiples matèries vol dir que les considerem poc importants. I els alumnes això de seguida ho veuen. Així es liquida, en part, el coneixement del passat, el pensament lliure i l'expressió artística. Si això ho sumem a la pujada de l'IVA, que posa en perill bona part de la indústria cultural del país, em sembla que ens quedarà un futur negre i ensopit.

Quan d'adolescent gaudia de les vacances, algun dia m'avorria sense cap obligació escolar. I segurament vaig oblidar moltes coses que havia après durant el curs, però em posava a dibuixar còmics i a imaginar les meves historietes. Creativitat en estat pur. Però això em sembla que ja no forma part de la llista de les coses que importen. Oblidem-les, també.