El gran aparador de la recerca juvenil

Timo. Aquest és el nom del robot que ha construït Guillem Casadesús, que estudia segon de batxillerat a l’Institut Antoni Torroja de Cervera. És un robot humanoide que participa a la Lliga Nacional de Robòtica en la categoria de lluita. “A la primera jornada a Madrid va quedar segon dels sis que competien”, explica el Guillem, que ara n’ha fet un altre que té més articulacions perquè faci més moviments, motors nous i una electrònica millorada. “A aquest encara no li he posat nom!”, diu rient el jove cerverí.

El seu primer prototip serà, però, el que presentarà a la dissetena edició de l’Exporecerca Jove, que se celebrarà al Campus La Salle URL el cap de setmana que ve. Es tracta de la mostra de treballs de joves investigadors més important d’Europa, on estudiants d’ESO i batxillerat de diferents països presenten durant tres dies el seu projecte en un estand individual davant del públic i d’un jurat especialitzat, i opten a poder difondre’l en les principals fires de recerca juvenil internacionals. El Guillem no amaga la seva alegria per ser un dels 200 joves d’entre 12 i 20 anys procedents de centres d’arreu del món que exposaran els seus treballs de recerca: “És el primer cop que m’hi presentava i em fa molta il·lusió anar-hi”.

Més enllà de la “funcionalitat reduïda” que li ha donat al robot per participar a la lliga, l’estudiant de Cervera destaca el procés d’aprenentatge: “He après mecànica, electrònica, programació i impressió. He adquirit diferents coneixements del món de la robòtica que m’han servit per fer una guia detallada del procés de construcció perquè els que s’iniciïn en aquest món ho facin amb seguretat”.

Carla Blanes, en canvi, prefereix la física o la química. Ella és una altra de les estudiants catalanes que han sigut seleccionades per participar a l’Exporecerca. Ho farà presentant un treball sobre la formamida. És un treball complex que té com a objectiu, com assenyala l’estudiant de segon de batxillerat de l’IES Carrasco i Formiguera de Barcelona, descobrir “quin seria el camí més favorable energèticament perquè aquestes molècules es poguessin formar a l’Univers”. La Carla ha estudiat en quines condicions es poden crear, d’on treuen l’energia o si els convé o no l’aigua. I aquest ha sigut un dels seus descobriments: “Un dels resultats que he obtingut és que l’aigua accelera el procés de formació de molècules”. Va començar a planificar el treball de recerca al maig, recopilant informació, i a l’estiu va fer la part pràctica de les simulacions a la UAB: “Em vaig apuntar al programa Argó, amb el qual professors universitaris assessoren sobre treballs de recerca, i em van ajudar a fer les simulacions amb ordinador per calcular el cost energètic de crear molècules”. Al febrer defensava el treball a l’institut i la van seleccionar per ser a l’Exporecerca.

EN HUMANITATS, TAMBÉ

La majoria de treballs aborden temes científics, però alguns també se centren en qüestions socials. El codirector de l’Exporecerca, Bernat Oró, ho valora de manera molt positiva: “Tenim bastants treballs de ciències socials. En humanitats també es poden fer recerques importants”. Un d’aquests treballs és el que han fet els alumnes de quart d’ESO de l’Institut El Cairet d’Esparreguerra sobre l’impacte de la crisi en el comerç del municipi. El treball l’ha fet tota la classe i és una radiografia acurada del sector els últims deu anys. “Han tancat molt comerços, però n’han obert d’altres i la xifra es manté. El que ha canviat és la tipologia”, revela Judith Urban, una de les quatre alumnes que presentaran el projecte. Oró assegura que els treballs presentats per estudiants catalans “tenen un nivell molt alt”, i afegeix que és un “greu error” que la recerca no sigui curricular també a secundària.

L'Exporecerca més internacional

Una de les novetats principals de l’edició d’aquest any de l’Exporcerca, que organitza Magma -una associació formada majoritàriament per estudiants universitaris que té com a objectiu divulgar la recerca-, és que ha augmentat la presència d’estudiants estrangers. “Normalment en venien una quinzena i per conveni, perquè són els guanyadors d’altres fires, però aquest any n’han entrat cinc més de manera ordinària, fet que demostra el reconeixement de què gaudeix Exporecerca”, explica Sara Arranz, codirectora de la mostra. Estudiants que venen de països pròxims com França o Bèlgica i de ben allunyats com Turquia o Rússia, de l’Amèrica Llatina i d’Àsia, amb representants de l’Azerbaidjan o els Emirats Àrabs. Arranz, estudiant de microbiologia a la UAB, destaca la presència d’estudiants xinesos: “És el primer cop que venen i ens fa molta il·lusió perquè no ho tenen fàcil amb la censura”.