Escola 07/01/2017

Aquest és el nostre conte

Els alumnes de segon de primària de l’escola Pere Vila han tingut l’oportunitat d’adaptar audiovisualment un conte creat per ells mateixos. Una experiència que ha culminat en una jornada de treball a TV3

Esther Escolán
5 min
Aquest és el nostre conte   Què t’emportes  de l’experiència?

L’abril del 2016, l’Iu, el Jeremy, la Jingxuan i el Juan José ni tan sols intuïen l’increïble viatge que han dut a terme durant l’últim any. Ells, juntament amb els seus companys de segon de primària de l’escola Pere Vila de Barcelona, van presentar-se al concurs que el Consorci d’Educació de Barcelona convoca anualment per Sant Jordi. El curs 2015-2016 ells eren a primer de primària i els Jocs Florals estrenaven una nova categoria, la de conte audiovisual.

L’escola, tal com explica una de les tutores de segon, Marta Punsoda, ja feia temps que participava als Jocs Florals: “Participar-hi ja és pràcticament una tradició a l’escola, però quan la nostra mestra de música, l’Anna, va descobrir aquesta nova categoria, de seguida ens va engrescar la idea. Que també hi hagués la possibilitat d’acabar treballant a la tele, amb l’equip d’Una mà de contes,Una mà de contes ens va fascinar!” I vet aquí, per posar-nos en dinàmica de rondalla, com arrenquen la majoria d’històries, que comença el particular conte de les classes de 1r A i 1r B -ara 2n A i 2n B- de l’escola Pere Vila.

PROCÉS ASSEMBLEARI

La cursa de fons per presentar el seu conte a concurs va començar setmanes abans d’aquell mes d’abril del 2016. El primer va ser una pluja d’idees seguida d’un procés assembleari per triar els elements principals del conte. El Jeremy recorda com van treballar en equip “totes dues classes i com cadascú va proposar un títol per al conte, un nom per al protagonista i què li passaria”. D’aquesta manera, el conte En Bao i els seus amics, escollit per majoria entre la canalla, va anar prenent forma a poc a poc.

Tots junts van crear l’argument, les parts, els personatges secundaris i els diàlegs, els escenaris, etc. “Per aprendre a dibuixar els pandes vam mirar molts vídeos de gent dibuixant pandes, i ara ens surten molt bé! Alguns nens es van animar a dibuixar-los i, entre tots, vam escollir el panda que ens agradava més per convertir-lo en el nostre Bao”, explica Punsoda. El Bao i dos pandes més serien els que apareixerien a les escenes representades en cartolines. Els nens i nenes van aprendre a dibuixar pagodes i fanalets, a estampar muralles i pintar el bosc “amb uns pinzells màgics”, tal com explica la mestra. “El més difícil va ser dibuixar les pagodes, que primer vam fer amb papers molt grans i no sortien bé”, reconeix la Jingxuan.

Amb tota la feina feta, els alumnes de primer van presentar a concurs el seu conte, que tracta d’un petit panda una mica maldestre que ensopega sovint i que, finalment, gràcies a la insistència de la seva família i els seus amics, va al metge i allà descobreix que és miop i que posant-se ulleres pot fer una vida totalment normal. Un fil argumental que va convèncer el jurat dels Jocs Florals, format per representants del Consorci d’Educació de Barcelona i del programa Una mà de contes. Els finalistes del concurs van adreçar-se el juny passat a la Filmoteca de Barcelona, on van projectar-se els cinc contes finalistes (dels 50 que s’havien presentat a concurs). “Vam posar-nos tots molt guapos i estàvem molt nerviosos”, recorda el Jeremy. “Quan van dir que els guanyadors érem nosaltres vam tornar-nos bojos. Vam posar-nos drets, vam començar a aplaudir i a cridar!”, continua l’Iu. “Sí, jo vaig flipar en colors!”, afirma rient el Juan José.

COMENCEM!

En Bao i els seus amics es produiria com a capítol del programa Una mà de contes, en col·laboració amb els alumnes i l’equip docent de l’escola Pere Vila. Calia posar fil a l’agulla i, just abans que acabés el curs l’escriptora Anna Manso i el director del programa, Manuel Barrios, van posar-se en contacte amb l’escola. Al setembre Manso i Barrios van visitar el centre per parlar del guió. “Vam presentar-los la nostra proposta d’adaptació perquè el guió tingués les característiques que li cal per ser gravat de manera professional, com algun petit canvi argumental o d’ordre”, explica Manso. “Vam explicar-los com treballem a la tele i tots els oficis relacionats a partir d’un objecte simbòlic de cadascun d’ells, a través d’un teclat, per exemple, per parlar del guionista; un telèfon i una calculadora per a producció; una bombeta per a la il·luminació, etc.”, prossegueix.

Un parell de setmanes després van tancar el guió, les dues classes (ja de segon) van visitar TV3 i Manuel Barrios va visitar-los diversos cops al centre per anar practicant i perfeccionant els dibuixos de tal manera que el dia del plató fos possible fer-ho en una sessió. “Vam crear uns tampons a partir dels seus dibuixos per agilitzar el procés a plató, el dia del rodatge, i per evitar que els nanos, amb els nervis, es bloquegessin o s’equivoquessin”, apunta Barrios.

Tot un desplegament, tal com explica el director d’ Una mà de contes, que no ha estat exempt de dificultats. “La part més dura i la més satisfactòria de treballar amb nens de sis i set anys al final és la mateixa, la d’haver de transformar una activitat purament escolar duta a terme dins del seu context en una activitat professional”, apunta Barrios, cosa que per al director porta molta feina i alhora és el més gratificant, “ja que els nens entren en contacte amb el món professional i s’adonen que participen en la creació d’allò que ells poden consumir com a espectadors en un mitjà de comunicació”.

LLUMS, CÀMERA I... ACCIÓ!

Finalment, l’11 d’octubre un grup de cinc nens del Pere Vila i les seves mestres van rodar a plató el capítol d’ En Bao i els seus amics per al programa En Bao i els seus amicsUna mà de contes. Els altres nens es van encarregar d’altres tasques, com preparar els decorats, fer els dibuixos amb els quals es van dissenyar els tampons, posar la veu en off, fer els efectes de so, tocar música, participar a la presentació oficial o fer fotos de tot el procés -com va ser el cas del Juan José- per després penjar-les al blog de l’escola. “El conte és de tots. Tots els nens han participat de la seva creació i les tasques i les funcions es reparteixen entre tots. La visibilitat ha de ser la mateixa per a tothom, durant el procés de creació, gravació, postproducció i presentació del capítol”, subratlla Manso, cosa que subscriu Marta Punsoda: “Vam fer el mateix quan, en proclamar-nos guanyadors, van venir de l’ Info K i el Catacrak a entrevistar-nos, cada dia era un grup diferent d’alumnes els que sortien”.

Després de gravar a plató, va venir la postproducció de la imatge, van posar la veu en off i la música i, finalment, el 14 de desembre va celebrar-se la presentació oficial del capítol davant de les famílies i la resta de companys del Pere Vila a la sala de la Bonnemaison, “una cita per a la qual van fer-se invitacions i samarretes a partir dels tampons amb els quals es va dibuixar el Bao”, explica Manuel Barrios. El capítol d’En Bao i els seus amics perquè altres nois i noies que vulguin presentar-se a concurs els pròxims anys coneguin de prop el procediment o perquè les escoles puguin treballar tot allò relacionat amb el llenguatge audiovisual a l’aula.

Què t'emportes de l'experiència?

  • Marta Punsoda, mestra: “Hem après a treballar seguint un calendari, planificant. Aporta una visió global d’un procediment que necessita del llarg termini, i això és molt interessant perquè ens fa sortir d’aquest concepte d’immediatesa present a tot arreu. D’altra banda, hem potenciat habilitats com el treball en equip, saber veure i reconèixer l’èxit dels altres, tolerar la petita frustració que representa un no, etc.”
  • Anna Manso, escriptora: “Aquesta experiència permet traslladar els oficis a l’escola i, alhora, integrar l’escola dins de la tele. Els nens entenen que a la vida real hi ha molts professionals que intervenen en un únic projecte”.
stats