Repetir curs és un fracàs?

Eduard Vallory (45 anys), conegut per ser un dels impulsors de l’Escola Nova 21, va repetir tres vegades cursos de secundària. Va repetir primer, segon i tercer de batxillerat. “En dues ocasions vaig estar a punt de deixar els estudis: a segon i a tercer”, perquè cada repetició de curs era un bomba que li minava l’autoestima. “Et destrossa les expectatives; acabes convençut que tens menys capacitats que els altres”. I encara més, en cada curs se sentia “distant respecte als nous companys de classe, així que l’entorn també es fa estrany”.

Si a l’escola la situació no era fàcil, a casa, tampoc. “El missatge permanent era de culpabilitat: no treballes prou, no t’esforces. I, esclar, quan tu ja no saps com aconseguir fer bé les estructures d’anàlisi sintàctica, o com ubicar adequadament els elements de la taula periòdica, o com aïllar incògnites d’equacions, penses que, en efecte, l’aprenentatge no està fet per a tu. Que millor deixar-ho”, recorda l’Eduard.

Ho sabies?

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, un 34% dels alumnes de l’Estat repeteixen algun curs abans d’acabar l’ESO, mentre que en altres països que formen part de l’OCDE el percentatge se situa en un 13%.

Ara bé, l’Eduard no ho va deixar; va continuar estudiant. Concretament es va doctorar en ciències polítiques i socials (UPF), va fer un màster en ciències socials (Universitat de Chicago), una diplomatura en alta direcció d’empreses (AMP-PADE) per l’Iese, i també es va llicenciar en filosofia (UB) i en periodisme (UPF). “Me’n vaig sortir per la meva vinculació a l’associacionisme a través de l’escoltisme -recorda-. Hi vaig desenvolupar permanentment competències per a la vida: treballar amb persones que pensen diferent, planificar, organitzar, executar, avaluar, resoldre problemes, pensar críticament, trobar respostes creatives a reptes nous, comunicar-se, relacionar-se amb qui només parla anglès, pensar sobre les pròpies accions...” En resum, continua Vallory, va tenir “la sort” que la seva experiència associativa va ser, de fet, aprenentatge basat en projectes. “I la major part de les capacitats professionals que tinc provenen d’aquests aprenentatges, no dels escolars. I, esclar, després, fer dues carreres, fer el màster als Estats Units, fer un doctorat, era simplement qüestió de saber que ho podia fer. Que n’era capaç. I així va ser”.

Mentrestant, Nacho Palos (20 anys),que estudia primer d’enginyeria informàtica a la Universitat de Barcelona (UB), opina que repetir primer de batxillerat li va servir per reaccionar, per adonar-se que ell volia continuar estudiant. “Va ser dur no estar amb els meus amics, amb qui havia estat des de primer d’ESO”. Els veia a l’hora del pati, esclar, però a classe tenia altres companys, amb qui no s’havia fet gaire. “També he de dir que a Vilassar de Mar ens coneixem tots de vista, però els amics de veritat els tenia a segon de batxillerat”.

Ara recorda la seva experiència com si la repetició li hagués servit de revulsiu. “A més, a casa estaven decebuts amb mi, perquè em deien que podia sortir-me’n, que no havia treballat gens”, recorda el Nacho. Tot plegat li va calar fondo per capgirar-ho tot.

REPETIR SERVEIX?

A l’hora de valorar la idoneïtat (o no) de les repeticions, els experts argumenten diferents raons. Per exemple, Rafael Bisquerra, director del postgrau en educació emocional de la UB, sosté que facilitar als alumnes que justegen, que és altament desmotivador i descoratjador”. Segons Bisquerra, “només tindria sentit repetir quan es canvia algun aspecte essencial en la docència que permeti motivar l’alumne”. O també, en un segon cas, “quan es tracta d’un cas d’immaduresa important, que requereix un temps per posar-se al nivell del grup”.

Vallory, com a impulsor de l’Escola Nova 21, sosté que la repetició de curs només té sentit si es pensa que a una edat determinada tots els infants han d’haver après exactament el mateix. Concepció errònia, creu, perquè la personalització de l’aprenentatge (que des de la Logse del 1990 hauria de ser generalitzada) i els objectius de currículum, marcats per cicles i no per cursos, indiquen un altre camí.

A l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès el professor de matemàtiques Ramon Casals creu que la repetició podria ser una oportunitat per als alumnes que necessiten un ritme diferent per assolir els coneixements. Conscient de tots els matisos, exemplifica el perquè de repetir curs: “Hi ha infants que caminen als 9 mesos, però n’hi ha d’altres que no ho fan fins als 18 mesos!” Aquest fet no voldrà dir que després caminaran pitjor; senzillament el seu ritme de maduració és diferent. Però si féssim cicles de nadons, “ens trobaríem que n’hi hauria que haurien de repetir perquè no arribarien al nivell de caminar”. El mateix passa amb l’adquisició de la parla i altres processos maduratius.

Ara bé, el sistema educatiu fixa l’adquisició d’alguns processos (habilitats, coneixements, procediments) per cicles, “de manera que els infants i els joves que tinguin un ritme més lent no arribaran a l’assoliment; potser ho farien un o dos anys més tard”. I just per aquest motiu “la repetició es pot veure com una situació bona, perquè l’alumne que repeteix necessita més temps per adquirir el que segur que acabarà adquirint”.

ALUMNES DESMOTIVATS

Però, esclar, hi ha un revers. “L’alumne sent que no hi arriba, i l’autoestima i la confiança li poden quedar afectades”. La inseguretat, a més, pot condicionar futurs processos. Per això és tan important que, en cas que s’opti per la repetició, tot l’entorn (pares, mestres) ho vegi en positiu, perquè la criatura entengui que la repetició es una oportunitat i no un fracàs. “No és fàcil, perquè la sensació de fracàs sura en l’aire quan algú ha de repetir”. Insisteix Casals que “superar el moment de frustració també pot enfortir l’infant i el jove”.

Ara bé, amb dades a la mà, els resultats de les proves de competències bàsiques dels alumnes de sisè de primària i de quart d’ESO “demostren que la repetició de curs no millora les notes de l’estudiant, perquè els repetidors van treure entre 10 i 19 punts menys de mitjana que els alumnes que no repetien”, segons un estudi sobre les repeticions de curs de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest sentit, el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats és partidari d’altres mecanismes abans que fer repetir curs a un alumne. Tan bon punt els professors ho detecten, “cal donar suport i orientació pedagògica a l’alumne: repetir curs és un bon predictor dels alumnes que deixaran els estudis en etapes posteriors”.