Nou sistema d'avaluació. Un encert?

Aquest curs és el primer en què desapareixen les notes del 0 al 10 en tots els informes trimestrals dels alumnes de primària a Catalunya. El curs passat només va ser obligatòria l'eliminació en l'avaluació final, però no en el primer i segon trimestres. Ara, doncs, els mestres hauran d'avaluar cada àrea ‒o assignatura‒ amb una d'aquestes quatre qualificacions: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) i no assoliment (NA). Podria semblar que només significa una nova forma d'expressar la nota però el canvi és «tota una declaració d'intencions» i implica anar més enllà i entendre l'avaluació com a part del procés d'aprenentatge, segons les professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, Anna Espasa i Nati Cabrera.

Fa uns quants anys que el sistema educatiu català s'emmiralla en l'èxit del de Finlàndia. Allà pràcticament no posen notes quantitatives sinó que elaboren uns informes en què es mira l'evolució de l'alumne. És amb aquesta mateixa voluntat que s'introdueix aquest canvi en l'avaluació que, per a Nati Cabrera, directora també del postgrau Avaluar per Aprendre que aquest curs ha començat a impartir la UOC, ha de ser «una estratègia per a aprendre i ensenyar i no només un sistema o unes eines per a mesurar la quantitat de continguts que s'han après».

Espasa assegura que aquest nou sistema permet «avaluar no només els coneixements que l'alumne té sinó també la seva manera global i holística el seu desenvolupament competencial».

Més implicació de l'alumne

Un dels principals beneficis d'aquest sistema és que parlem d'una «avaluació enfocada a la millora i a promoure l'autoregulació de l'aprenentatge», explica Espasa. Per tant, requereix més implicació per part de l'alumne, la qual cosa facilita que, com a estudiant, «sigui capaç de conèixer com va evolucionant en el procés d'aprenentatge» i que prengui consciència dels aspectes en què aprèn i millora i aquells en què ha d'invertir més esforços.

En definitiva, aquesta nova manera d'avaluar representa una «avaluació més qualitativa, més propera a un aprenentatge més competencial», tot i que al final depèn de quines metodologies acabin fent servir els mestres, remarca Anna Espasa.

Els exàmens, posats en dubte

I en aquest context, què passa amb els exàmens? Continuen sent útils? A Finlàndia, per exemple, pràcticament no se'n fan; en canvi a Catalunya l'examen ha estat i segurament encara és el sistema d'avaluació estrella, el més utilitzat.

Els exàmens serveixen per «valorar coneixements concrets en un moment donat però no abasten tot el que aprèn i desenvolupa un nen a l'escola, per tant els exàmens els veu com una activitat d'avaluació més, però no l'única, ni tan sols la principal», apunta Cabrera.

Espasa és del mateix parer: «si es plantegen com una eina sancionadora o simplement acreditativa d'uns coneixements, no són gens útils i poden impactar negativament en l'aprenentatge dels alumnes». En canvi, sí que ho són si la finalitat és que el mateix estudiant sigui conscient del que ha après i en què pot millorar, sobretot ‒afegeix la professora‒ si aquestes proves s'acompanyen d'un bon retorn pedagògic que ajudi l'alumne a saber quines estratègies pot aplicar per millorar en el procés d'aprenentatge.

Hi ha molts mètodes d'avaluació (autoavaluació, coavaluació entre alumnes, heteroavaluació en què diferents agents avaluen...) en funció de l'objectiu que es busqui; però independentment del que triï el mestre, Espasa reclama la necessitat que els alumnes tinguin clar què s'espera d'ells i també han de tenir l'oportunitat de demostrar que han après dels seus errors i que han millorat.

Segons Cabrera, els mètodes d'avaluació que s'haurien d'aplicar han de garantir el desenvolupament integral dels nens i les nenes i permetre observar els seus avenços, els entrebancs, les oportunitats de millora... Alhora destaca la importància que els alumnes prenguin consciència de com aprenen, en quina mesura, els recursos que tenen a l'abast, quines són les seves fortaleses i les seves oportunitats de millora.