FP Dual: el planter de les empreses

Set de cada deu estudiants que acaben la FP dual troben feina. Aquest és l’espectacular percentatge d’èxit d’aquesta formació en alternança que dura dos anys i que combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica. És un model educatiu que permet augmentar la col·laboració entre els centres educatius i les empreses en el procés formatiu dels alumnes. L’empresa assumeix responsabilitats de formació, adaptant-la a les seves necessitats, amb l’objectiu final de ser més útil al sistema productiu i millorar les xifres d’ocupació dels joves, el col·lectiu més castigat per l’atur.

L’aposta per la FP dual -inspirada en la FP dual alemanya- s’està demostrant tot un encert, amb una inserció laboral vint punts per sobre de la FP convencional. “Tu no ets ningú si no has passat per un aprenentatge”. Aquesta és una frase que diuen molt al país germànic i que el director d’acció educativa del Consorci d’Educació de Barcelona, José Antonio Martín, repeteix sempre que pot per remarcar que la FP dual és “una passarel·la formativa on s’actualitzen els coneixements i l’empresa es posa al dia de la formació”. Els beneficis per a les dues parts són, a parer seu, indiscutibles: “Els alumnes reben una formació més especialitzada i els empresaris se’ls fan seus i en la majoria dels casos els contracten perquè no hi ha entrevista de feina que superi les gairebé mil hores de pràctiques que han realitzat a l’empresa: un any no enganya”.

Aquest procés d’aprenentatge prèviament consensuat amb el centre, que representa com a mínim un terç del total de continguts de cada cicle, garanteix 970 hores d’estada de l’alumne a l’empresa en qualitat de treballador, amb un contracte laboral o una beca. El centre i l’empresa pacten els continguts que l’alumne aprendrà ajustant-los a les necessitats i perfils del lloc de treball per al qual es forma i que ocuparà en el futur. D’aquesta manera es dona resposta a una vella reivindicació del sector empresarial de recuperar el model laboral de l’aprenent. Una figura que amb la FP dual torna a escena amb el valor afegit que l’estudiant s’incorpora al lloc de treball amb un bagatge de coneixements adquirits directament amb el perfil professional de l’empresa. “A Catalunya tenim un teixit empresarial de petita i mitjana empresa que recordava la figura de l’aprenent i la valorava, però abans arribava verge i ara el prepares, va molt més enllà d’una simple estada en una empresa”, anota Martín. El grau d’especialització és tan elevat que les empreses es poden permetre el luxe de moure l’estudiant per diferents àrees.

AULES PLENES

Els bons resultats fan que l’interès de les empreses per formar part del programa creixi. “Al principi vam haver de picar pedra perquè s’hi apuntessin, però ara en veuen els avantatges i quan hi entren ja no ho deixen”, subratlla Martín. La tipologia d’empreses és molt variada: “Tenim grans empreses, més avesades als processos de selecció de personal, però també empreses petites, perquè tenen ben present la figura de l’aprenent”. El seguiment i avaluació de tot el procés va a càrrec del tutor de l’empresa i el del centre prèviament designats i que garanteixen el compliment del conveni. El professorat juga un paper clau en l’èxit del projecte: “Està molt implicat en una dinàmica que és nova i han creat una xarxa de centres que es reuneixen periòdicament per compartir bones pràctiques i abordar els aspectes que es poden millorar”.

L’Institut Poblenou de Barcelona ofereix formació en alternança des que es va posar en marxa. “El Consorci ens ho va proposar i des de direcció es va veure com una oportunitat per reduir l’abandonament escolar i motivar l’alumnat”, revela la directora, Laura Muñoz, que aleshores era la cap d’estudis. Muñoz fa una valoració molt positiva de la iniciativa: “És una font de motivació per a l’alumnat perquè els permet accedir al món laboral amb formació pràctica en un context en què l’atur juvenil és molt alt”. També confirma que la demanda s’ha disparat: “Cinc dels nou cicles són de dual i cada cicle té dos grups. Abans teníem grups buits a la FP i ara els tenim plens o al 90%”. Tot i que fan cicles de gestió administrativa i informàtica, la dual d’aquest institut està molt vinculada amb el comerç. Muñoz, però, troba a faltar més dedicació de les empreses: “Cal que tot el personal s’impliqui com ho fa el tutor d’empresa”.

Finalment, Martín considera que el gran repte és “continuar difonent la FP dual perquè no es coneixia i ha començat en el moment més dur de la crisi, quan les empreses no es podien comprometre a contractar gent”. La gran resposta del teixit empresarial és l’indicador més fiable que s’està avançant en la direcció correcta.

L'èxit en la inserció dispara la demanda

La nova proposta de formació dual a Catalunya es va regular el mes de maig del 2012 i al setembre ja es posava en marxa en alguns centres. L’experiència es va engegar amb mig miler d’estudiants inscrits que han anat creixent fins a arribar als 8.000 joves que actualment fan formació en alternança al nostre país. Un ascens meteòric que s’explica per l’índex d’inserció laboral del programa, que és d’un 70%. Només a la ciutat de Barcelona hi ha 1.546 alumnes que segueixen aquest model en 105 grups de 38 centres que ofereixen més de cinquanta títols. “A Barcelona tenim dues-centes empreses apuntades, que és un volum molt rellevant, però a altres comarques -com el Vallès- encara n’hi ha més, perquè tenen un teixit empresarial més ampli, amb 960 estudiants inscrits”, anota el director d’acció educativa del Consorci d’Educació de Barcelona, Jose Antonio Martín, que destaca que administracions com l’Ajuntament de la capital catalana també s’hi hagin sumat.