La crisi i els joves

En els temps difícils en què vivim pren un sentit especial plantejar-se aquesta pregunta: com afecta l'actual crisi econòmica les actituds i valors de les noves generacions? És evident que el vocabulari que senten quotidianament no és especialment optimista i que no els ajuda gaire a tenir confiança en el futur, a diferència del que s'esdevenia amb les generacions que van créixer en les èpoques de bonança econòmica, quan els estímuls al consum eren omnipresents.

Els únics estudis que conec sobre aquesta qüestió s'estan desenvolupant als Estats Units, on poden comparar la situació present amb la de la crisi del 29. Les dades que s'obtenen d'aquests estudis semblen indicar que els joves estan canviant la seva actitud davant la vida. S'han tornat més porucs, tenen més aversió al risc i s'han fet més sedentaris. A més, es mostren més lligats a la seva ciutat de naixement que qualsevol altra generació precedent d'americans. La proporció de joves vivint a casa gairebé ha doblat la que es registrava durant la crisi del 29. També ha baixat la venda de bicicletes i fins i tot la sol·licitud de carnets de conduir. Si als anys 80 gairebé el 80% dels joves de 18 anys tenien carnet, ara aquesta xifra amb prou feines arriba al 65%. Sembla que la demanda d'aventures la satisfà internet. Més temps a Facebook sembla implicar menys temps a les carreteres. Hi ha, però, un tret comú que es registra en totes les crisis econòmiques: les generacions que hi creixen tendeixen a creure que el factor més important en el seu èxit o fracàs és la sort, molt per damunt de l'esforç.