T. GILBERT

El carrer, la segona llar

Els joves es fan seva la població on viuen. Hi tenen espais triats per passejar, per prendre alguna cosa o senzillament per aïllar-se i estar tranquils

Ala Paula Ayats li agrada passejar per la seva ciutat natal, Girona. Ha acabat 3r d'ESO i diu que, des que va fer primer, surt amb les amigues a l'estiu a passejar-hi. Els llocs preferits de la Paula i les amigues són les escales de la catedral, on s'asseuen i la fan petar; la plaça de la Constitució, on prenen alguna cosa; la plaça del Lleó i la plaça Catalunya. "Són els llocs on ens agradar estar juntes per xerrar una estona", explica.

Si opten per caminar, trien la Rambla, el carrer de Santa Clara i el carrer Nou, perquè també hi ha força aparadors de botigues, on poden anar badant. I si encara hi ha algun dia que volen estar molt tranquil·les, s'encaminen cap a la muralla, perquè és un espai molt poc transitat, on poden refugiar-se del bullici.

A Vilanova i la Geltrú, la Cèlia Serrano, que ha acabat 2n de batxillerat, també té els espais triats per fer segons quines activitats. Si vol passejar amb les amigues, se'n van a la Rambla, el carrer Caputxins i el passeig Marítim. Si prefereixen prendre alguna cosa, trien la plaça de la Vila. Si volen berenar, els peus les porten a la Rambla. I si tenen el dia en què no volen veure gaire gent, sinó que volen estar tranquil·les, se'n van al mar, pel passeig Marítim, per les platges. "No t'ho especifico ben bé perquè, si no, ja sabran el nostre lloc!", diu.

Tant la Cèlia, de Vilanova, com la Paula, de Girona, asseguren que quan passegen es troben amb altres amics, de la seva edat, que també ho fan. I si no són amics, són coneguts o familiars o amics dels pares. Per això reconeixen la importància de tenir un espai per poder estar tranquil·les quan ho volen estar. "Girona és petita, però em conformo perquè és on he viscut sempre", diu la Paula. La Cèlia està d'acord amb l'afirmació, i l'aplica també per a la seva ciutat, Vilanova.

L'espai ideal

Laia Casas, mestra especialitzada en intel·ligència emocional, afirma que el carrer és l'espai ideal per als adolescents, que poden considerar els amics més importants que la mateixa família. "Amb els amics estan descobrint el lloc on viuen, i està bé que ho facin, perquè també és cultura". En aquest sentit, Laia Casas assenyala que hi ha ajuntaments que han fomentat espais de trobada dels joves. "Ciutats com Sant Feliu de Llobregat tenen espais creats expressament per als joves, i allà hi estan bé perquè són llocs de trobada, on se'ls pot proposar activitats; és més fàcil gestionar les necessitats dels joves en uns espais creats per a ells", afirma. A Vilanova i la Geltrú, la Cèlia esmenta un espai creat per als skaters , que acostuma a ser molt concorregut pels adolescents amants del patinet. Certament, va ser un encert que el fessin perquè és allà on es troben els aficionats als patinets.

D'altra banda, Enric Prats, professor de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, creu fermament que el fet que els joves passegin per la seva ciutat és educatiu. "També ho és el fet de trencar rutines, que quedin amb els amics cara a cara, i no a través de pantalles". A més de veure's les cares, també poden fer activitats interessants com jugar o passejar, unes activitats a les quals, durant l'any, no tenen gaire temps per dedicar-s'hi, perquè segurament queden per fer els deures.

Així doncs, quedar amb els amics per passejar per la ciutat o per la població on viuen és molt recomanable. "Fins i tot que vagin junts a la platja", diu Prats, autor del llibre L'educació, una qüestió d'estat , publicat per la Universitat de Barcelona.

"Quan els joves van amb altres amics pel carrer estan forçant un coneixement actiu del lloc on viuen, quan potser anys enrere el tenien passiu, perquè hi anaven amb els pares, que els guiaven". De fet, reconeix el pedagog Enric Prats, "tots hem fet el mateix". De joves, els adults també quedaven en placetes o en carrers amb els altres amics i se n'anaven a passejar. "Està bé que aquestes rutines que tots hem fet es reprodueixin, perquè és una manera d'estimar-se la població on viuen", conclou.

El seu hàbitat natural

El psicòleg Pere Portero assenyala que el carrer és l'hàbitat natural dels joves. "També era el de les criatures, però ara amb el trànsit s'ha perdut, perquè el carrer ha deixat de ser un espai segur perquè hi juguin els nens petits". De fet, pensar que els joves encara ramblegen, per exemple, sorprèn el psicòleg. "¿Has entrevistat joves que t'asseguren que ho fan? Ho trobo fantàstic perquè és el que toca, és el que s'ha de fer i és el que no s'hauria de perdre", diu Portero. I ho diu "perquè vivim una època en què el món virtual, de les pantalles, atreu enormement el jovent, per això m'agrada que l'abandonin per passejar amb els amics".

La mestra Laia Casas, que també fa formació per a equips docents i directius, fa una mirada neurològica per assenyalar que "el cervell adolescent destaca per la seva capacitat d'aprenentatge i creativitat, però també per la presa de risc i la baixa capacitat de regulació d'impulsos". I continua argumentant que "les relacions entre iguals en l'etapa de l'adolescència són imprescindibles" i per això està bé que es fomentin, perquè quan interactuen entre ells posen en joc un conjunt d'aprenentatges relacionals i emocionals que potencien l'evolució i el desenvolupament cap a la vida adulta. I mentre ho fan i són al carrer, la gran preocupació dels pares (i comprensible) és "el temps que l'adolescent de casa dedica fora del nucli familiar", diu Casas. El carrer sembla que s'hagi convertit en la segona llar. "Cal que hi confiïn, sobretot si tenen creat un vincle emocional estable i, per tant, el jove podrà expressar els seus dubtes i necessitats quan ho trobi necessari".

I si el vincle no està fet, "una manera efectiva de restablir la confiança és donar-li suport en les seves decisions i en el seu projecte de vida". I també és recomanable "proporcionar-los activitats que tinguin carències d'efectes secundaris negatius". Per exemple, argumenta Laia Casas, "l'activitat física incrementa l'alliberació de dopamina, que és l'hormona que proporciona benestar".