Trivium

Edgar Gonzàlez

Efecte Pigmalió a l'aula

Efecte Pigmalió a l'aula Zoom

Efecte Pigmalió a l'aula / Edgar Gonzàlez

Edgar Gonzàlez / Trivium

La llegenda
Per qui no la conegui, aquí li presento un resum de la llegenda; qui la sàpiga, que passi al següent punt de l’article.
Ovidi ens explica en el seu llibre Les metamorfosis el mite de Pigmalió. Ens explica la vida del rei de Xipre, que va assegurar que no s’enamoraria de ningú que no fos perfecte. La història comença quan Pigmalió comença a modelar una estàtua amb forma de dona. A mesura que anaven sorgint les ondulacions en el marbre ell sentia que alguna cosa s’encenia en el seu interior. Com podia ser que s’estigués enamorant de la seva estàtua? Però Pigmalió es va enamorar de la seva estàtua, la mirava, l’abraçava, li feia petons… I la resposta del marbre fred no feia més que augmentar el seu desig.
Però la sort va voler que la deessa Afrodita arribés fins a la seva ciutat, Amatonte, just quan Pigmalió clamava als déus que donessin vida a la seva estàtua. Afrodita va complaure el rei i quan aquest va tornar al seu taller i li va fer un petó a la seva estàtua estimada i aquesta va cobrar vida. Pigmalió va donar gràcies als deus per convertir la seva estàtua en aquella delicada dona.
D’aquella unió de l’artista amb la seva creació, de nom Galatea, va néixer al novè mes Pafos, una criatura que donaria nom a una de les illes gregues més boniques.
Aquesta figura mitològica va donar lloc a la idea que les expectatives sobre les persones, coses, situacions i fins i tot nosaltres mateixos tendeixen a convertir-se en realitat.

L’estudi
Ara, seguint en el passat i recuperant l’estudi de Rosenthal i Jacobson (1968), es van agafar una sèrie d’alumnes a l’atzar, informant falsament els professors que aquests nens tenien altes capacitats. En finalitzar el curs acadèmic, els investigadors van poder constatar que aquests alumnes van obtenir un rendiment superior a la mitjana de la classe. D’alguna forma, els professors van actuar a favor del compliment d’aquestes espectatives.
Existeixen estudis elaborats en els últims anys que confirmen aquest efecte, on la predisposició a tractar algú de manera determinada condiciona en major o menor mesura el que ens han explicat d’aquesta persona. Existeixen diverses experiències en empreses que han obtingut resultats sorprenents. Per exemple, en una empresa fabricant de productes d’alta tecnologia es va convocar el personal de neteja, la majoria dels quals amb només una formació bàsica, i se’ls va dir que eren el personal millor capacitat per ocupar un alt càrrec de la companyia (en un altre moment també es podria parlar de les consideracions ètiques d’aquestes pràctiques). La persona escollida pel lloc de treball va desenvolupar el càrrec durant el temps previst i a més va seguir prosperant en l’organització. Les espectatives es van tornar a complir.

L’explicació científica
Avui sabem gràcies a la neurociència que quan algú confia en nosaltres ens contagia aquesta confiança, s’activen certes àrees cerebrals. Això repercuteix en el nostre sistema límbic, on s’allibera oxitocina que accelera el nostre pensament, incrementa la nostra lucidesa, la nostra energia i, en conseqüència, la nostra atenció, eficàcia i eficiència.

Per tant…
Podem dir que les espectatives positives i realistes de l’educació influeixen positivament en l’alumne i que les negatives ho fan de manera negativa. Aquestes poden potenciar el que està latent en l’alumne, i amb això podem crear un clima més adequat per al creixement i més profitós. Els alumnes tendeixen a fer el que s’espera d’ells. La comunicació no tan sols és verbal, sempre estem comunicant. És impossible no comunicar (P. Watzlawick, 1985), i sovint la comunicació no verbal té més impacte que la verbal.
En el cas de l’aula, com a docents hem de tenir en compte les paraules, la manera de dir-les, el moment de dir-les, l’expressió de la cara, els gestos i el contacte visual. En definitiva, amb la seva forma de tractar l’alumne. Comunicar aquest concepte positiu que la persona es mereix, despertant en l’alumne una major confiança i autoestima que el pugui motivar a rendir més i millor, perquè la idea que un mateix té de la seva capacitat per afrontar una determinada situació influeix de manera decisiva en el nostre comportament. A l’aula, l’autoestima davant dels estudis constitueix la percepció i valoració que l’alumne es fa de si mateix en l’entorn escolar. Per tant, si aconseguim potenciar-la obtindrem una forma de motivació que té una relació directa amb l’èxit acadèmic.
La professió de docent comporta una gran responsabilitat on hi ha en joc el futur de les noves generacions, per això la nostra mirada i la generació d’espectatives positives és tan important.