Som la llet

Alba Padró i Arocas

Parlem clar i sense fer mal!

-

Una de les necessitats de comunicació de les assessores és ser assertives. No cal utilitzar-la massa sovint, però de quan cal, cal!

-

M’ha costat anys entendre per quina raó les assessores havíem de ser assertives, perquè si cada mare ha d'escollir el seu camí per quina raó nosaltres hauríem de dir-los el que han de fer??

A les assessores ens arriben situacions greus, situacions enque la mare no pot decidir el seu camí perquè és perd un temps massa valuós prenent decisions. Moments en els que cal actuar de pressa, però tot i així cal dir les coses ben dites perquè tinguin l’efecte desitjat.

Aprendre a ser assertives és vital en aquestes situacions. Aquesta és una entrada especial per assessores, però també és ideal per les mares. Al final us explico perquè.

Però què vol dir assertivitat?

L'assertivitat és la capacitat de dir el que pensem sense incomodar ni ferir a l’altre. Ser assertiva ens permet deixar clar el que pensem sense trair-nos i sense agredir. La assertivitat és una conducta que es pot modelar, per tant es pot practicar. Per tant, una assessora, per caràcter, pot ser poc assertiva, però amb pràctica en pot aprendre i millorar.

I com pots ser assertiva?

La manera més simple de ser assertiva és seguir tres passos en la nostra resposta. Perquè sigui més simple imaginem una situació greu: una criatura d’un mes que encara no ha recuperat el pes del naixement. La mare ens explica la situació i és evident que hem d’actuar perquè com assessores sabem que és una situació en la que no ens podem quedar creuades de braços.

En primer lloc:

Acceptem el que ens diu la mare sense aportat cap mena de judici de valors:

“Em dius que la teva criatura d’un mes no ha recuperat el pes del naixement...

En segon lloc:

Expliquem els nostres sentiments:

... i em fa molta por el que em dius, ja que als 15 dies de vida hauria d’haver recuperat el pes del naixement...

En tercer lloc:

Diem clarament el que pensem que ha de fer la mare:

... per tant crec, que el millor seria suplementar immediatament a la criatura amb llet materna si en tens o amb llet artificial, però no pots no esperar més.

Davant de situacions complicades o que ens causen alarma o rebuig podem tenir tendència a dir les coses malament, dir-les sense pensar, o jutjant les mares... I això pot causar rebuig i també pot entorpir la nostra tasca d’assessorament. Així que ser assertives ens ajuda a transmetre la informació de manera oportuna.

I ara un especial per les mares que reben crítiques, pressions i comentaris fora de lloc:

Primer:

Cada vegada que em dius (que la criatura mama per vici/ que pren massa pit/ que li he de donar xumet...)

em (fas molt mal/ em poses nerviosa/ em molestes/ m’angoixes...)

t’agrairia molt que (no ho fessis més/ no ho diguessis més/ moderis els teus comentaris...)

Com diu Rosa Jové, si algú no pot entendre i respectar aquestes paraules demostra que no us estima. Per tant no perdeu el temps, ja heu estat assertives que és més del que han fet amb vosaltres!

Bones mini vacances :-) fins dilluns que tot i ser festa tindrem entrada!