Som la llet

Alba Padró i Arocas

Montgomery, aquests petits desconeguts

Al’arèola podem trobar entre 4 i 28 petites protuberàncies semblants a un granet que sorprenent tenen més funcions de les que pensem.

Giovanni Battista Morgagni els va descriure per primera vegada l’any 1719. Va observar que aquestes petites estructures són sebàcies, però que també tenen una estructura lactífera. És a dir, algunes estan connectades amb els conductes galactòfors i poden deixar sortir petites gotetes de llet a la zona de l’arèola. El que resulta curiós perquè aquestes estructures són força lluny del mugró, que és on entenem i sabem que surt la llet.

Aquestes estructures sorprenent tenen molts noms, rarament els anomenem amb el nom de qui els va estudiar per primera vegada. Les coneixem com a glàndules de Montgomery, corpúscles de Montgomery o tubercles de Montgomery.

I qui era el tal Montgomery que va esborrar la nomenclatura creada pel pobre Morgagni? William Fetherstone Montgomery era un obstetra irlandès del segle XIX. Ell també es va dedicar a observar aquestes petites protuberàncies i vadescriure al 1837 de manera detallada la seva histologia i les seves funcions.

Des de que comença la gestació, els pits pateixen canvis. Totes les estructures internes i externes es modifiquen per preparar-se per la lactància. I també els corpúscles de Montomery pateixen modificacions. Augmenten de volum i comencen a fabricar una substància blanquinosa lubricant i protectora.

Aquesta substància és antibacteriana is’encarrega de “netejar” el mugró. Per aquesta raó no cal netejar-se la zona del mugró i l’arèola amb sabó. Dutxar-se amb aigua és suficient per mantenir la zona en perfecte estat.

Moltes dones han pensat que aquest matèria que produeixenés pus i han burxat el delicat corpúscle per treure’n el contingut.És millor no fer-ho ja que les glàndules de Montgomery són susceptibles a patir una infecció o irritació que pot resultar força dolorosa.

Si malgrat de tot això passa cal:

Netejar el corpúscle amb aigua i un sabó neutre dues vegades al dia.

Aplicar una mica de desinfectant, tipusClorhexidina, després de netejar-lo, deixar assecar a l’aire.

Si fa molt mal es pot prendre qualsevol analgésic habitual.

Normalment al cap de 3 a 5 dies la infecció es guareix, es desinflama i deixa de fer mal.

Però tot això sembla molt bàsic. No tenen cap més funció aquestes protuberàncies? Doncs hi ha un parell d’estudis amb resultats sorprenents.

Han demostrat que aquestes glàndules emeten compostos volàtils que activen el comportament de resposta dels nadons. La secreció es compon de substàncies similars a la llet i de substancies sebàcies. Aquestes estructures areolars arriben al seu punt culminant, funcionalment parlant, durant l'embaràs i la lactància i, en conseqüència, poden servir de senyalització per la criatura, i poden tenir funcions de motivació per als nadons davant de la seva mare, ja que s’ha comprovat que cada criatura s’activa amb l’olor individual dels corpúscles de la seva mare.

Sembla que es produeix una mena de sinergia mediada per l’olor que desprenen els corpúscles, que augmenten l'interès i l’apetència de la criatura. El que fa instaurar positivament la lactància i la producció de llet materna.

D'altra banda, s’ha observat que les dones que presentaven pocs corpúscles en el moment del part han tingut més dificultats per establir correctament la lactància materna. Cosa que, juntament amb altres circumstàncies, tindria sentit per falta i privació d'estímuls a la criatura.

També han verificat que el comportament de resposta positiva a l'olor també es correspon amb un augment en l'amplitud de la inspiració i el manteniment d’una freqüència respiratòria estableaixí com en l'activació de les estructures cerebrals mediadores olfacte. El que vindria a indicar que la criatura recorda l’olor del líquid amniòtic que sembla tenir els mateixos compostos olfactius.

Tot i ser aquest un estímul mol feble pot provocar respostes autonòmiques en els nadons adormits, que al exposar-los a l’olor obren els ulls i comencen a boquejar, sense mediació del estímul tàctil que és el que desperta el reflex de cerca.

Mireu si en fan de coses aquests petits desconeguts, tot té un sentit i una funcióen el cos humà, i el cos d'una dona és una màquina insuperable!