Som la llet

Alba Padró i Arocas

Fins i tot E.T.podia comunicar-se

Una criatura pot arribar a ser un ésser d'un altre planeta, una mica Marcià i totalment desconegut. Com tots els marcians parla un altre idioma, el que no vol dir que no sàpiga comunicar-se.

Recordeu a ET i aquella mítica frase: "Casa meva, telèfoooonnnnn". Si ell podia fer-se entendre i demanar el que volia les nostres criatures, que són del nostre planeta, també poden fer-se entendre i demanar "tetejar". El que ens cal és una guia bàsica per poder-nos comunicar. Una mena de Google Traductor: criatura-adult. Només cal aprendre el seu idioma per saber què volen.

Estic pensant que fa anys es va intentar amb una mena d'aparell que analitzava el plor de la criatura i et deia que tenia exactament però ja sabeu que opino que als humans ens agrada complicar-nos la vida i ens agraden més els botons i els aparells cars que tècniques més casolanes. Ens sembla molt més in si tot passa per un aparell a piles i llumetes. Però mamis us explico un secret? Les dones som especialment hàbils en desxifrar el què volen les criatures. I sabeu per què? Doncs perquè des de les cavernes quan no existia el llenguatge verbal, les dones teníem que interpretar el que volien les criatures, per tant portem anys de pràctica en això de desxifrar cares,plors i saber que ens reclamen. O no us ha dit mai la vostre parella (home): "Què té?? Per què plora?" I tot sovint nosaltres ho sabem.

Per comunicar-se amb un bebè ens cal:

1-Mirar/observar

2-Interpretar (espero que us sigui més fàcil després d'aquesta entrada)

3-Satisfer

En primer lloc ens cal saber que les criatures viuen en cinc estats psíquics que es tradueixen en senyals físiques, que no tenen res de paranormal ara ho veureu. Aquests estats en indiquen si és el moment o no d'alletar-los. I ja us dic que en no tots ells poden menjar encara que nosaltres ens encaparrem en entaforar-los la teta a la boca sí o sí. Les criatures només poden menjar en dos estats: endormiscats i alerta tranquil·la. Però anem a veure'ls tots:

Adormit, Endormiscat, Alerta tranquil·la,Alerta activa, Plorant.

És evident que quan una criatura està adormida,k.o. totalno pot menjar, de fet ni nosaltres podem. No és el moment.

També sabem que si la criatura plora tant que s'enfila per les parets tampoc és el moment d'intentar res, quan estàs molt enfadat no tens ganes de res. Per tant no podem alletar-los.

L'alerta activa és una mica més subtil. En aquest estat les criatures poden mamar però estan a punt de saltar al següent estat, el plor, per tant en qualsevol moment la criatura es pot desenganxar de la teta i enfadar-se de valent. Com sabem que estan en aquest estat? Doncs comencen a fer males cares: arrufen les celles, fan ganyotes, tenen els ulls tancats i comencen a moure les extremitats de manera deïcida.

Per tant si voleu posar-vos una criatura a la teta al moment ideal cal esperar que estiguin endormiscats: ulls tancats, badallant, quan s'estiri, quan emeti sorollets lleus quan sembla que estiguiespolsant la mandra.... O en alerta tranquil·la; quan et miren amb els ulls molt oberts, sense fer ganyotes, estan relaxats, quiets...

En aquests moments la criatura us diu en el seu idioma que està disposada a menjar. Per cert, el plor no és una senyal de gana, és una senyal de FAM! Per tant també cal desxifrar els senyals previs al plor que ens indiquen que la criatura té gana:

-Mans a la boca ( només fins els tres mesos)

-Sorollets

-Moviments de la boca

-Rellepar-se els llavis

No us caldrà cap aparell amb llumetes si podeu mirar i interpretar el que necessita la vostra criatura. Ells saben mamar i saben dir-nos que tenen gana. Només cal desxifrar el seu codi que ja veureu que els petits Marcians no són tan complicats d'entendre.

I un últim consell: Davant del dubte, si no sabeu què té la criatura i no sabeu què fer... Poseu-lo a la teta.