- Escric aquesta entrada a cop calent i estic segura que no pot ser bo, però em cal desfogar-me i deixar un tema molt clar. - La majoria de la feina que realizo la faig sota termes de voluntariat a ALBA lactància, segur que moltes ho sabeu però m’agrada deixar-ho clar. I després quan tinc temps, perquè jo no visc de la conselleria de lactancia, faig visites a domicilàries com a IBCLC.
Jo estic encantada de solucionar dubtes a les mares, ja sigui per telèfon, per whatsapp o privats pel Facebook i estic encantada de comentar casos complicats amb altres assessores o IBCLC. I tampoc tinc cap mena de problema en donar un cop de mà a les participants dels cursos de Tierra Firme i també a les doules de les que m’he encarregat de la formació de lactància a Doules Con-ciencia… I és just de doules del que vull parlar avui i deixar clar què en penso de tot plegat.
Us seré franca, jo no sé definir exactament què és una doula així que li he demanat a la Florencia Sabio, que és doula i formadora de doules que m’ho (ens) ho expliqui, i ella ens (em) diu:
Doula és per definició una dona que "acompanya". I per lucrar-se com a DOULA, és fonamental tenir uns coneixements bàsics. Per què? Doncs perquè la teva experiència no garanteix que puguis acompanyar amb eines suficients. Per exemple: pots haver donat el pit dos anys sense problemes, però al no saber res de la fisiologia de la lactància i possibles problemes, no tindràs recursos per acompanyar la instauració de la mateixa en altres famílies. Per ser DOULA cal tenir clar que la tasca “d’acompanyar" és una actitud... actitud de romandre, d'estar al servei, d'escolta, de facilitar la tasca, sense prejutjar, donar opcions perquè la mare i la família escullin la pròpia... sense fer incidir les teves conviccions i experiències. Ser DOULA és créixer com a persona i acompanyar als altres amb claredat en el seu propi desenvolupament.
Amb la definició que ens fa la Florencia només puc dir que hi estic al 100% d’acord, per mi això és o ha de ser una doula. Moltes vegades rebo demandes d’ajuda per part de doules que estan acompanyant a mares i criatures. I em moro de la vergonya i la ràbia a la vegada. Adimro que tinguin el valor per demanar ajuda i buscar algú que els doni un cop de mà però jo (ni cap assessora voluntària ni cap IBCLC) som aquí per treure-us les castanyes del foc. Heu de ser responsables si voleu acompanyar una família que opta o vol optar per alletar la seva criatura.
Apel·lo a la responsabilitat de les que feu de doules, formeu-vos mínimament en lactància, no cal que sigueu assessores però considero importantíssim que us prepareu en les coses més bàsiques, per detectar senyals d’alarma i per saber actuar per evitar que les coses empitjorin. Entenc que l’auge del moviment de les dolues i la difusió social que s’ha n’ha fet en els últims anys fa que moltes mares us cerquin per resoldre el seu problema de lactància o perquè les acompanyeu en les primeres hores després del part. Però ho fan sota la creença que les podreu ajudar, perquè de fet paguen pels vostres serveis, no?
Per tant és la vostra responsabilitat formar-vos en adequació a aquesta demanda, perquè les assessores som voluntàries, no acostumem a fer visites a domicili i no cobrem. I els serveis d’una IBCLC tot i no ser molt cars ho acostumen a ser més que els d’una doula i en la majoria de casos no cal una IBCLC (a part que la figura de la IBCLC és totalment desconeguda per la majoria de mares) només cal una doula que aporti tranquil·litat, coneixements i que acompanyi la lactància.
Noies juguem en lligues diferents, la del voluntariat i la del lucre, que no em sembla malament, però com a mínim des de l’honestedat i des del coneixement dels mínims imprescindibles per tal de donar el servei que s’espera de vosaltres i en el cas que no us vulgueu formar o no ho cregueu necessari us demano que deixeu clar aquest detallet a qui us contracta.
