Som la llet

Alba Padró i Arocas

Directes a ca l'adober

klklklllllkkllll

L'últim dia d'ALBA al Sol al Parc de la Ciutadella va sorgir aquesta entrada. Després d'estar veient menuts, després d'intentar ensenyar a les seves mares a recol·locar-los perquè mamessin perfectament... Veig una nena de dos anys en plena acció.

jkjkjkjkjkk

Avui en dia pràcticament totes les mares saben que les criatures han de mamar d'un determinada manera. Saben allò del panxa amb panxa (que no és sempre cert), saben que la criatura ha de tenir la boca molt oberta, que el cos de la criatura ha d'estar alineat tot ell... Aquestes nocions en aquests últims anys han cuallat i ja no cal repetir-les.

Quan arriba una criatura de pocs mesos al grup totes anem a observar la postura i la posició de la criatura i valorar que estigui mamant perfectament per evitar malmetre el mugró de la seva mare i que aquesta postura sigui correcte perquè li permeti aconseguir una bona transferència de llet.

Quan arriba una criatura de tres mesos o més, la cosa es comença a complicar. Si la mare es queixa de mal el que intentes és posar "bé" la criatura, col·locar-la de llibre per intentar que tingui la boca molt oberta, el nas i el mentó tocant a la teta... I sí, normalment t'ho fan però als dos segons es desenganxen i mamen com volen! Catxis! Mamen com volen! Si amb els de tres mesos no podem fer-hi res, de més grans la situació és la repera! Intentar que mamin de llibre no val la pena.

Totes sabem que el nostre cos té límits, jo mai vaig poder fer cap espagat de petita (hehe ni de gran), la meva esquena té límits i tampoc puc saltar massa alt o massa lluny... Jo pensava que els meus pits també tenien un límit però sembla que no. Resulta que hi ha una època en que es converteixen en tetes-xiclets! S'allargassen tant que semblen un cable d'una nau nodrissa en ple proveïment al aire. Espectacular.

A totes en han dit la frase: "Cal que els mugrons s'adobin o que se't faci call". Quin espant de frase, sempre m'ha fet angúnia sentir-la. Una cosa tan sensible i tan delicada com el mugró, endurida com un vulgar call dels peus, aiixuuixxecs! Sembla que amb el temps la pell del mugró s'hagi de transformar en un tros de pell seca, sense sensibilitat, dura com una sola de sabata!

Per cert, la rematada final arriba quan aquests que et diuen que has de passar per l'adoberdurant l'embaràs per deixar de sentir dolor i t'expliquen la recepta màgica per evitar-te disgustos en la lactància! Com que són tan amables i es preocupen tan per la salut dels teus mugrons t'ofereixen la solució durant la gestació, quan el mugró encara està MÉS sensible. Potser pensen que si suportes el dolor en aquest moment podràs aguantar qualsevol cosa!

Apunto les receptes habituals per què les borreu de la vostra ment i es difongui que:

NO CAL FER MAI, DE CAP MANERA, SOTA CAP CIRCUMSTÀNCIA... AQUESTES BESTIESES PER PODER ALLETAR SENSE DOLOR:

-Fregar-te el pit amb un guant de crinera en cada dutxa.

Em sap greu però això ho ha inventat un home o una tieta conca! Cap dona que tingui fills pot recomanen semblant salvatjada a una altra dona i quedar-se tan ampla. Si és que fa mal només de llegir-ho!

-Passar-te el guant i posteriorment amb una mescla al 50% d'alcohol i vaselina.

I dic jo que com tota salvatjada cal fer-la encara més terrible afegint alcohol que resseca i és clar la vaselina es perquè no sembli tant heavy! oi?

És trist però aquestes recomanacions són actuals. Sí, noies sembla un tortura de l'Edat Mitjana en ple segle XXI. Visca el segle de la informació!

Amb el temps els mugrons s'acostumen a tot i sembla no importar la postura ni la posició. Però el més sorprenent és la flexibilitat que adquireix la pell del mugró i l'arèola que s'allargassa com un sortidor de gasolinera! I el millor és que no acostuma a passar res! És com quan comences a fer gimnàstica que poc tot ets tot tu més flexible i fer un espagat no et costa la vida. Doncs els mugrons també es tornen flexibles, i si a més sumes lactàncies la flexibilitat és record Guiness!!!

Bon dilluns :-)