M'obres la porta?

La inclusió digital: una realitat compartida.

La Sandra Timón és una noia de divuit anys amb síndrome de Wolfram, una malaltia degenerativa que li afecta als nervis òptics i auditius. Degut això la seva visió és de l’1 per cent i hi sent poc i malament. La Sandra acaba de finalitzar el batxillerat i la selectivitat amb notes excel.lents i està decidida a començar una enginyeria a partir de setembre. La seva és una història particular d’heroïcitat quotidiana, perquè l’esforç que ha hagut de posar per assolir aquesta etapa acadèmica ha estat infinitament superior al de la resta dels seus companys. Es considera que els nois i noies amb diversitat funcional, estan amb risc d’exclusió digital. És a dir, no tenen garantit l’ús normalitzat de les noves tecnologies.

Ja fa un temps , vaig conèixer virtualment Jesús Arbués , un professor de l’Institut Vilatzara de Vilassar de Mar, que em va introduir en el concepte de la inclusió digital. Les xarxes socials són, definitivament, un mitjà ideal per compartir experiències educatives!

La inclusió digital o e-inclusió, és el terme utilitzat dins la Unió Europea per anomenar les polítiques relacionades amb la consecució d’una societat de la informació inclusiva. La inclusió digital és un moviment social que pretén acabar amb la fractura digital. Aquest moviment vol assegurar l’accés a les noves tecnologies i globalitzar-ne el seu ús . Concretament busca atendre l'aprenentatge pràctic d’aquestes tecnologies en comunitats de difícil penetració com puguin ser els col.lectius de gent gran o bé en persones en desavantatge com les que tenen alguna discapacitat que els dificulta l’ús i l’aprenentatge digital.

Les persones amb diversitat funcional no sempre utilitzen els recursos estàndard i sovint els calen dispositius o adaptacions que no estan disponibles en el mercat. Les solucions solen ser artesanals i no sempre hi ha qui les pugui resoldre. Aquestes necessitats úniques i personals són un camp per assajar propostes imaginatives que de vegades es poden resoldre amb tecnologies no gaire sofisticades a l’abast dels nostres estudiants.

El Jesús Arbués forma part de l’equip de formació i col.laboració per a la inclusió digital, que al seu torn es troba dins la formació permanent del professorat. Ha dut a terme unes quantes iniciatives d’inclusió digital amb els seus alumnes . Són iniciatives treballades a les aules d’ESO i Batxillerat amb un doble objectiu: D’una banda, fer recerca de solucions digitalment inclusives – reptes digitals solidaris- i de l’altra , aconseguir que, a través d’aquestes activitats , els alumnes coneguin i comprenguin altres realitats funcionals com la de la Sandra . Quan aquestes realitats es coneixen, i s’hi conviu, també es normalitzen i s’assumeixen amb tota naturalitat. És la realitat compartida.

Els alumnes que han preparat material inclusiu, ja sigui en hores lectives, o bé a través de treballs de recerca, han après molt més que uns llenguatges diferents de comunicació , han après que hi ha avenços al nostre abast que milloren la vida de les persones i millora així el nostre capital humà.

Hi ha molts exemples d’aquesta feina feta, però em vénen a la memòria els contes que es poden llegir, escoltar, tocar i fins i tot olorar, el “boli màgic” que serveix a una companya amb dificultats motrius escriure a la pissarra digital, o un llibre fet en el codi Braille elaborat per alumnes de 4t d’ESO i explicat a companys de primària.

http://www.catvilassar.com/lecturacompartida/catala/index.php

L’incansable professor Arbués està elaborant, entre d’altres, un material de geometria per a nois i noies invidents. Un material tan valuós s’ha de poder evidenciar, s’ha de donar a conèixer. Màrius Martínez, professor d’Orientació Professional del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma parla d’evidenciar els aprenentatges . La inclusió digital cal evidenciar-la , perquè on es fa , es fa molt bé.

Als centres educatius no només hi ha problemes i retallades, que sí, que n’hi ha, sinó que hi ha professionals que aconsegueixen donar un sentit molt inspirador a la seva tasca. Sense menystenir la ingent feina d’entitats socials que ja fa temps que treballen en la inclusió dels nois i noies amb discapacitat, les activitats de l’Institut Vilatzara ens demostren la força educativa de l’eix de la inclusió digital. Dubto molt que entre els alumnes que han treballat tot aquest material i els que l’han pogut utilitzar , els manqui mai l’empatia i el reconeixement vers la diferència , en la seva maleta de valors.

La Sandra començarà aviat la una carrera universitària. Tot l’estiu es prepararà per a poder-la fer des de la seva diversitat funcional. D’aquí a un temps, els alumnes com ella tindran les mateixes possibilitats d’ús de les noves tecnologies que la resta de companys si la inclusió segueix avançant. De no ser així, la fractura digital s’haurà fet incomprensiblement més gran i serem moralment més pobres.

Codi Braille a les escoles de Vilassar from visual.plastica