Podríem seguir igual però ja no és possible. El món s’està transformant bruscament . Som en un nou i desconegut escenari . Tot just comencem a adonar-nos-en. Hem sortit de la nostra zona de comfort per situar-nos en la inestabilitat pròpia dels moments de canvi. L’educació no n’és una excepció: en aquest temps d’impàs, hem de deixar enrere el que no ens funciona i començar a implementar noves línies de treball que millorin l’èxit de l’escolaritat. Fa un temps que estic treballant el coaching des de la perspectiva educativa. És un bon recurs per optimitzar les potencialitats dels alumnes i per a enfortir les dels mestres, professors i pares. L’interès del coaching en aquest àmbit, es reforça precisament en etapes de canvi com la que estem vivint. El coaching s’orienta sempre cap el futur i ens interroga sobre nosaltres mateixos. Saber respondre’ns vol dir que hem de fer el procés per prendre consciència d’on som, de qui som i què volem ser. Aquest procés d’autoconeixement té un efecte directe sobre la nostra autoestima : ens valorem millor si ens coneixem primer. Elaborar aquest procés ens facilita poder escollir i decidir de manera més lliure sobre el nostre futur, sobre el nostre procés de canvi personal , que és possible que ara mateix , a molts, ens vingui més forçat per l’actual conjuntura. Els nostres joves es troben sotmesos a processos de canvi continus a partir que les hormones del creixement decideixen fer acte d’aparició. Si a això li sumem les circumstàncies personals i els efectes particulars derivats de la crisi, podem entendre que sovint es moguin en situacions de confusió i dispersió, termes antagònics al de l’atenció plena, una condició bàsica de l’aprenentatge. Per tant, les eines que els centren i els acosten a trobar el seu projecte vocacional, són doblement fonamentals: descobrir cap a on dirigir les energies per arribar a ser allò que s’ha escollit, incideix sobre la motivació i dota de sentit l’esforç que estudiar requereix. La complexitat dins escoles i instituts és prou coneguda i davant la dificultat d’arribar a tot , hem de decidir a quines qüestions donem prioritat. L’atenció individualitzada se’ns presenta més complicada que abans , però hi ha algunes claus que no podem oblidar: el procés d’aprenentatge acadèmic dels nois i noies és indestriable del seu procés maduratiu i del seu entorn social i emocional. Totes aquestes vessants acabaran determinant un projecte vital molt concret , que més que mai ha de poder assegurar-se uns resultats òptims per a poder fer front a l’entrada del món laboral. Des del coaching, podem modelar els canvis que han d’acostar als joves als seus objectius. Podem ensenyar a millorar competències des de les seves fortaleses , podem empoderar-los per a poder millorar la capacitat en la presa de decisions, podem orientar-los en la seva descoberta vocacional. Podem , en definitiva, fer més conscient quin és el projecte acadèmic i professional de cadascú. Un projecte que és personal i intransferible. L’eina metodològica que avui proposo enforteix l’estructura personal dels nois i noies però no és l’única a tenir en compte en aquest temps de canvi. La innovació i la recerca de tot allò que conforma el procés educatiu ha de tenir un clar protagonisme d’ara endavant. Determinades receptes velles ens poden servir si van sumades a les noves , d’altres les haurem de guardar al calaix. Les noves , esperen deliroses, poder mostrar la seva eficàcia. C e ara from teresaterrades
3 min
