Criatures 16/04/2017

Les arrugues de l'àvia

Mireia Esparza

2 min

Sens dubte, la relació que s'estableix entre avis i nets és molt especial. Pel que he pogut veure a casa, els nens i nenes detecten l'amor incondicional que els avis i les àvies els ofereixen, s'hi senten units per una complicitat especial (probablement aliats en contra de pares i mares, desenganyem-nos), però també detecten la fragilitat que desprenen, aquesta idea soterrada de que, si tot segueix el seu curs natural, seran els primers en desaparèixer de la seva vida. Potser per això gaudeixen tant la seva relació. A casa, per exemple, tan bon punt l'avi entra per la porta, té dues paparres enganxades que no el deixen sol ni un moment i que li volen explicar tot allò que han fet i no han fet.

Potser per això aquest llibre les va colpir enormement. "Les arrugues de l'àvia" és un preciós àlbum il·lustrat, en el que una àvia va responent a la seva neta sobre els orígens de cadascuna de les línies que solquen la seva cara. Si, les temudes arrugues que sovint combatem perquè "ens fan grans", que moldegen la nostra expressió, però que també mostren allò que ens ha passat i hem viscut. Records alegres, tristos, emotius... el pas del temps i tota una vida escrita a la cara.

Hi ha històries que d'entrada ens poden semblar efectistes, que aniran a buscar la sensibilitat dels lectors, però quan estan fetes des del cor, amb la veritat per davant, arriben de debò. I les il·lustracions de la Simona Ciraolo mostren aquesta veritat, et creus del tot les històries d'aquesta àvia, explicades sense paraules, amb una sola frase, amb això ja n'hi ha prou perquè la canalla vagi descobrint cada moment viscut.