La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Educar és estimar.

"Un nen que no se senti estimat difícilment podrà ser educat."

Johann Heinrich Pestalozzi

Us escric uns petits suggeriments de bona convivència pels nostres fills nadons, d'etapa infantil, d'edat d'or (dels 7 als 9 anys i per pre-adolescents):

• Establir una relació afectiva molt forta entre el nadó i la mare. La mare, és el centre del món del menut. Incorporar-hi al pare a l’hora de canviar els bolquers, banyar. La tendresa és un valor fonamental per el pare (els homes també en tenen: la tendresa no és una exclusivitat de la dona), per la mare, pel nadó.

• Donar el pit al nadó ja que és el moment en que la relació mare i fill és més estreta (Alba Padró, companya de blog té uns posts molt importants sobre lactància).

•Sobre tot a la primera infància demostrar a l’infant amb paraules, carícies, mirades i abraçades que ens agrada molt. Els nadons perceben, coneixen i comprenen aquest llenguatge no verbal i per tant es poden sentir satisfets i estimats.

• Estimular als nostres fills amb expressions com: “Que bé que ho hagis aconseguit”. “Que contents estem de tenir-te”. “T’estimem molt tots”.

•Assegurar-li sempre el nostre afecte independentment del seu comportament.

Per tant, cal evitar expressions com:

• “Ets dolent”. “Ets testarrut”. “No pares quiet”, “Ets un inútil”,

• No castigar. És millor que anem sempre per la via de fer reparar el que s’ha comès malament, ajudant-lo si convé i

• No donar cap bufetada, la bufetada sempre humilia al nen que la rep.