Els més guapos del món

Olga Vallejo

Records d'infantesa

Aquest pseudopont han vingut a casa els cunyats i els cosins. En total 9 a casa. Ha anat molt bé. Fa una setmana que la nena abans de dormir em diu Mama, estic contenta i emocionada perquè vindran els cosins. Només per això ja val la pena.

La primera nit veient que va per massa llarg que s'adormin els 4 que comparteixen habitació m'autoconvido a acompanyar-los. En lloc d'explicar-los un conte els toca historieta. Aprofitant que m'escolten faig memòria i la veritat és que amb zero esforç tinc un munt de records de la meva infantesa amb els meus cosins: nosaltres som 6 al llit més gran que he vist mai. Això passa després de la festa major al barri dels abuelos, ballant fins tard, sopant pinxos, sabent que berenarem xocolata desfeta i amb la sensació de què no es pot estar millor. Els duc aigua i xiuxiuejo que vagin en compte, però no s'imaginen que és diumenge i som domingueros professionals, mar a l'estiu, riu a la tardor i a la primavera i muntanya a l'hivern. Quan tots dormen, arranquem patates a l'hort de l'abuelo, suant, jugant amb els capgrossos i fent cavanes amb les canyes que hi ha als marges. Els tapo amb la manta mentre ens tirem de bomba a Llançà, amb els tiets que m'adopten els estius d'adolescència, la complicitat dels cosins, fent-nos els sords cada cop que ens criden per anar a dinar, aixecant-nos abans que surti el sol per pescar, estant en remull matins i tardes, rient i creixent.

Nosaltres juguem amb l'avantatge de viure a la mateixa ciutat, ells necessiten fer 300 o 600 quilòmetres per trobar-se però tot i així se senten propers i s'estimen com si fossin veïns de barri.

La visita ha estat a l'alçada de les expectatives. Repetirem, està clar, tot esperant que quan siguin grans pensin en la seva infantesa i somriguin sabent que han estat feliços.