Arrenca a córrer

Mercè Botella i Laura Robert

Els nens que passaven planes i volien arrossegar-les

Amb l’inici del nou curs, el mes de setembre es per les famílies una despesa brutal. La partida més escandalosa és la dels llibres de text que, a part de caríssims, es desactualitzen en un no res, pesen molt i són un escàndol mediambiental. Que els nens d’avui facin servir els clàssics llibres com a recurs base per al seu aprenentatge, no us sembla una cosa del segle passat?. Com és que encara es fan servir?. Els nens ja no volen passar plana, volen arrossegar-la. Una prova més de que es prioritzen interessos a necessitats reals educatives del segle XXI.

Aquesta idea em porta a una ponència que he recuperat de Xavier Sala i Martín sobre l’educació i el món competitiu i que us recomano que escolteu. Amb el tò provocatiu que el caracteritza, fa un bon repàs d’evidències que regeixen el sistema educatiu, totes elles contràries al que necessita el món per aconseguir professionals de futur efectius, creatius, resolutius, arriscats i motivats:

  • No s’ensenya als estudiants a ser crítics. Els professors encara segueixen practicant el seu rol de transmissors de conceptes, teories i continguts. Tota aquesta informació és a la xarxa i en un click es pot arribar a trobar qualsevol dada o explicació. El que ara ens cal és que els professors ajudin a analitzar, contrastar i aplicar aquests diferents conceptes i continguts. Necessitem persones que es facin preguntes, que detectin els problemes que ens envolten, que tinguin idees per resoldre aquests problemes, que puguin arribar a aportar solucions a milers de reptes de futur.
  • Es pretén que els estudiants trobin gust a aprendre en base a problemes que no són reals. Motivar-se és fàcil quan et plantegen un que t’afecta, que conviu amb la teva realitat. Llavors, trobes sentit a treballar i a esforçar-se per aconseguir l’objectiu.
  • No s’ensenya a gestionar el fracàs. Els estudiants que s’equivoquen, els que suspenen, els que no troben la suficient motivació en les assignatures van a parar al grup dels que no tenen futur. Se’ls ajuda prou a recuperar-se, a confiar en les seves capacitats?.
  • No s’estimula la pràctica de la comunicació i aquest dèficit passa factura a molts universitaris i professionals. Aquesta és una habilitat que requereix molta pràctica i que és difícil d’aconseguir improvitzant.
  • Es passa per alt l’important que és la detecció precoç del talent en els infants i el jovent. Si sabéssim en què és bo cada nen i nena i l’ajudéssim a potenciar les seves màximes capacitats, podríem arribar a aconseguir ciutadans excel·lents i feliços en diversitat d’àmbits.