Aprenent a ser feliços

Júlia Prunés

Bullying, la punta de l'iceberg

El passat 2 de maig es va celebrar el Dia internacional contra l’assetjament escolar, uns dies abans, 27 i 28 d’abril, es va celebrar el I Simposi contra el bullying, organitzat pel Col·lectiu Fu i la Fundació FCBarcelona. Els mitjans de comunicació n’han parlat, hi han dedicat programes, notícies i documentals. Hem tingut l’oportunitat de fer-lo visible i de mostrar el nostre rebuig de forma contundent. Era molt necessari.

bullying Zoom

bullying

El bullying “ha existit sempre” però ara, li hem posat nom, i això ens permet fer-hi alguna cosa. Es tracta d’una forma de violència que es dóna en l’àmbit escolar, i que s’exerceix de forma continuada, entre iguals. Les agressions poden ser físiques, verbals i/o socials, de cos present i també, a través d’internet i del telèfon mòbil. És un fenomen de grup.

Es tracta d’un sistema a 3 bandes, que, a més de les víctimes, a qui cal protegir i reforçar, i dels seus assetjadors/es a qui cal aturar, corregir i atendre, existeix també, la figura dels espectadors/es, a qui cal sensibilitzar i empoderar perquè són una peça clau d’aquest particular "Triangle del foc".

Per a mi, el bullying és, només, la punta de l’iceberg, igual que la violència masclista, la racista o qualsevol de les que tenim catalogades. Descriure’l, identificar-lo i assenyalar-lo és el primer pas per aturar-lo... ara bé, d’un iceberg, només en sobresurt a la superfície el 10% del seu volum total, la resta es troba sota l'aigua.

Iceberg Zoom

Iceberg

Si de debò volem eradicar aquesta i d’altres formes de violència, és imprescindible que anem més enllà, que ens submergim i analitzem les profunditats de la nostra societat i que en revisem les bases culturals i estructurals que les legitimen (el Triangle de la violència de Johan Galtung). Són aigües gèlides i cal anar ben equipat per fer aquest tipus d’immersions. Jo mateixa, mentre escric aquestes paraules i cada vegada que en parlo en algun dels meus tallers o xerrades, em sento incòmode, incoherent, contradictòria... i conscient que aquest és el primer pas i potser, el més important.

triangle de la violència Zoom

triangle de la violència

Mentre tinguem prejudicis, hi haurà discriminació i mentre hi hagi discriminació tindrem violència. Mentre les persones i les relacions socials i familiars es mesurin en clau de poder, hi haurà violència. És necessari que reconeguem que forma part de la nostra vida i que és present a les nostres relacions, invisible de tant normalitzada que la tenim.

Cal que ens preguntem on estem situant el límit de la tolerància... si és que hi ha violència que es pugui tolerar. Seria bo que reviséssim en profunditat, les nostres creences, “ja se sap, els nens i les nenes són cruels”, “el què funciona a la vida és la llei del més fort”, “sempre ha estat així, el peix gran es menja el petit”, “el secret està en no destacar”... amb frases com aquestes, sense ni adonar-nos-en estem legitimant la violència i també, el bullying, per més que el condemnem. El seu origen, en el fons, està uns metres més avall, sota la superfície.

Cada vegada som més els qui hi estem treballant, això és esperançador! El simposi en va ser un clar exemple. Tant de bo no en tinguem prou amb conquistar la superfície que ja serà tot un èxit, sinó que el repte ens porti més enllà, cap al fons... i ens reconstruïm plegats, des de la cultura de Pau i del benestar.

Tal i com ens transmet la Rita Arnau en el seu curt "MIRADES", a vegades, val més una mirada que 1000 paraules, comencem per aquí, doncs...