TRINITAT GILBERT

Estic de baixa per paternitat

Estic de baixa per paternitat / FOTO: MANOLO GARCIA Zoom

"A quina hora tornarà el pare?", "On és el pare?", "Avui veurem el pare?" Eren les preguntes que el Thomas, de 6 anys, i l'Àlex, de 4, feien cada dia a Sara Marín. El pare, Rolf Silver, sortia de casa a les 7.45 del matí i no tornava fins a les vuit del vespre. Hi havia dies que fins i tot més tard i ja ni tan sols veia les criatures despertes.

L'horari laboral del pare implicava que l'organització de portar els nens a l'escola, recollir-los, preparar àpats, portar-los a les activitats extraescolars, jugar-hi, rentar roba, etc. (l'enumeració és infinita) requeia en la Sara, la mare, i "també en els meus pares", diu la Sara. "Sort dels meus pares!, perquè jo també treballo", remarca. La Sara és autònoma, treballa des de casa com a economista i, per tant, compta amb flexibilitat horària. Ara bé, "les reunions sempre són presencials i, per tant, només quedaven els avis perquè recollissin els nens i els portessin a les extraescolars o cap a casa".

Per sort, els caps de setmana existien! I quan arribaven, el Rolf intentava compensar tot el que s'havia perdut durant la setmana. "Perquè, sí, tenia la sensació que m'ho estava perdent tot, que no els estava veient créixer, que tot ho vivia en diferit", comenta ara el Rolf.

Doncs els caps de setmana eren sagrats. "Els dissabtes al matí, ens n'anàvem el Thomas, l'Àlex i jo a la piscina, a nedar tots tres". Era una estona que tots tres compartien i que els anava bé als tres per estar junts. El diumenge també feien alguna altra activitat familiar. I ja està. Dilluns, sant tornem-hi. "Ja gairebé no els veia fins al dissabte següent", lamenta el pare.

Canvi de xip

I hi va haver un dia en què la Sara i el Rolf es van plantejar tenir una tercera criatura. A la Sara li agradava la idea de tenir tres fills, perquè a casa seva també eren tres germans, i al Rolf també el convencia això de convertir-se en família nombrosa. Ara bé, si volien tenir un tercer fill, necessitaven ajuda. "O bé ens plantejàvem tots dos el ritme que portàvem", apunten.

Llavors, el Rolf va pensar a demanar-se una baixa de la feina. "Si no me la donaven, aparcàvem el fet de tenir una tercera criatura, perquè estant tot el dia fora de casa, no podíem incrementar la família, perquè la Sara ho feia tot sola". A la feina li van acceptar la baixa, anomenada tècnicament "excedència voluntària". Mesos després, la Sara es quedava embarassada.

La tercera criatura arribarà a mitjans d'octubre. La Sara està de 7 mesos, es nota pesant, sobretot per culpa de la calor. "Però ara jo sóc a casa tot el dia", diu el Rolf. "Vaig començar la baixa l'1 de juny i estic molt content de poder viure-ho tot amb les criatures i preparar el niuet del meu tercer fill", comenta.

"Pensa que em perdia les nadales de Nadal, les festes d'aniversari, els festivals de Carnaval", continua explicant el pare. "Els dies de juny que vaig poder portar i recollir els nens a l'escola vaig ser molt feliç; m'hi trobo molt bé", reconeix.

És més, quan hagi nascut la tercera criatura, que encara no té nom perquè no l'han decidit encara, la Sara podrà continuar treballant. "Com a autònoma no puc deixar de treballar per molt que hagi parit", diu la mare. I el Rolf hi afegeix: "I com a treballador contractat, el permís de paternitat de 15 dies no serveix per a res; per fer la paperassa dels primers dies i ja està, per res més. Amb quinze dies és impossible crear un vincle amb una criatura". És més, continua, "com a home, trobo molt injust aquest permís tan minso i escarransit". Les 10 setmanes que també pot demanar el pare treballador com a baixa també li sembla escàs, al Rolf. "En el meu cas, quan tornés a treballar, amb els horaris que feia a la feina, tot continuaria exactament igual. M'ho continuaria perdent tot". La Sara, com a dona, li dóna tota la raó.

De moment les xifres són clares. Segons dades del ministeri de Treball i Seguretat Social, durant el 2011, a Catalunya, el total de baixes de maternitat van ser 57.344, de les quals 56.340 les va fer la mare, i 1.004 el pare. Un percentatge similar al de les Illes Balears i el País Valencià.