La cua de Quiró

10 apunts sobre l’educació emocional (i II)

Segueixo amb la llista que iniciava fa 15 dies sobre l’educació emocional.

6. No entenc l’expressió intel·ligència emocional ; potser és a causa dels meus límits quan intento controlar les meves emocions. Roberto Colom acostuma a dir que les emocions no es trien, sinó que es contreuen, com la grip. Efectivament, ni les emocions ni els estats d’ànim es poden programar. Vénen i van al seu caprici, però em sembla que la seva gestió és més eficient com més intel·ligent és una persona. Es necessita molta intel·ligència i un gran domini del llenguatge per poder observar les pròpies emocions de manera objectiva.

7. Agustí d’Hipona, que d’emocions i d’intel·ligència en sabia un munt, ens va confessar: “ Video meliora proboque, deteriora sequor ”. És a dir: “Veig el millor i ho aprovo, però trio el pitjor”. Per poder seguir el millor i controlar en part les nostres emocions, ens cal una singular síntesi d’intel·ligència i voluntat: coratge.

8. Però nosaltres tenim un problema en l’elecció del millor: acceptem que ningú pot imposar a un altre els seus valors morals. Els antics entenien que per educar el sentit del noble i del vergonyós era necessària una cultura, una estructura moral col·lectiva, impregnada de valors. Si Aristòtil sostenia que l’home és un animal polític és perquè considerava que només la polis (la ciutat) pot educar emocionalment. Ara bé, com que era conscient dels límits del seu pensament, mai se li va acudir proposar l’eliminació de les presons. Aquesta estructura moral col·lectiva és el que ha entrat en crisi amb el present triomf del politeisme dels valors.

9. ¿No us sembla que les persones creatives tenen alguna alteració emocional? Semblen focalitzar tot el seu ésser en un punt, desinteressant-se pel que resta a la seva perifèria. Quants genis hi ha hagut emocionalment intel·ligents? Cada vegada que escoltem Beethoven apassionadament estem fent un elogi al desequilibri emocional.

10. De les emocions se n’hauria de parlar poc a classe. El que hauríem de fer és posar els alumnes en contacte amb persones psicològicament equilibrades i emocionalment estables, perquè estic convençut que educa més el contacte amb una persona emocionalment madura que cent exercicis sobre maduresa personal. L’educació emocional s’adquireix per impregnació.