Per un aprenentatge més interactiu

Tot i que hi ha escoles que ja fa anys que treballen per projectes, els centres de nova creació són els que sovint aposten per aplicar aquesta metodologia en l'aprenentatge dels infants. És el cas de l'Escola Fluvià del barri del Poblenou de Barcelona. Aquest centre d'infantil i primària aplica des de la seva creació un innovador sistema pedagògic que fuig dels paràmetres de l'escola tradicional. Aquí els alumnes no han de fer deures, ni exàmens, ni tampoc no utilitzen llibres de text. "Sembla que els deures, els exàmens o els llibres de text hagin de ser la distinció, però amb el fracàs escolar que hi ha no podíem repetir els esquemes que ens han fet estavellar-nos, calia impulsar un projecte nou que guardés relació amb els temps actuals per donar respostes obertes", afirma la directora, Anna Trabal.

D'aquí neix la necessitat de treballar per projectes i que l'alumne sigui l'autèntic protagonista del seu aprenentatge. El teixit d'aula és el punt de trobada del grup amb la seva tutora i és on s'acorden aquests projectes prenent com a base les inquietuds i els interessos dels infants. "Aprenem a partir de la seducció. Una notícia genera un debat que desemboca en projectes simultanis que acaben sent mapes conceptuals, petites investigacions", remarca la màxima responsable de l'escola.

Contacte directe

Una de les últimes recerques ha sigut saber què passa sota terra. Els alumnes han anat escollint quin tema els interessava més, si els animals que hi viuen o el metro, per després sintetitzar-ho i exposar-ho a la resta de la classe en un treball que sempre es fa en grup per fomentar la cooperació i aprofundir en els punts forts de cadascú: "S'aprèn interactuant, en relació, i per això els treballs sempre es fan de manera col·lectiva".

Aprendre jugant és el pilar sobre el qual se sustenta el seu modus operandi. Els espais d'aprenentatge que han muntat al centre permeten que l'infant aprengui sense adonar-se'n, que assoleixi amb el joc els coneixements curriculars que se li exigeixen. Quan entren a l'aula els alumnes gaudeixen de mitja hora de lectura i després tenen una hora per jugar a l'espai que escullin. Els espais d'aprenentatge són ambients dissenyats perquè els escolars juguin i experimentin junts i en què aprendre esdevé una activitat cooperativa i comunicativa per construir el significat del món a partir del joc.

La mestra els guia i acompanya, fent preguntes i suggeriments que els ajuden a créixer com a persones. El centre té un espai on es fa educació física i expressió corporal, un de taller d'art, un de matemàtiques on poden fer construccions, resoldre enigmes o jugar a jocs de taula, un de comunicació, amb propostes de contes i endevinalles, i un d'espectacle on es disfressen i actuen. L'escola fins i tot ha habilitat un espai de joc simbòlic, amb una granja on els alumnes es converteixen en cuiners, cambrers, banquers o simplement clients: "No ens interessa ensenyar les divisions de dues xifres com un algorisme aïllat. Entenem que han d'aprendre en context, en situació, i la granja ens permet que comptin les desenes perquè necessiten diners per comprar el que volen prendre". De fet, posa l'exemple d'alumnes a qui els costa concentrar-se que han trobat a l'espai de manualitats una via per expressar-se.

Ni exàmens ni llibres

Aquests tallers són una altra de les potes del seu projecte educatiu. Es tracta d'uns espais setmanals de treball estructurat concebuts per potenciar l'aprenentatge de coneixements científics, matemàtics i lingüístics que es porten a terme després de l'hora del pati.

Amb la voluntat d'acabar amb les classes magistrals en què els alumnes s'asseuen i escolten el professor, aquí s'ajunten en grups reduïts de la mateixa edat i el repte dels docents és ajudar els nens i nenes a reconèixer les seves habilitats i les seves limitacions per oferir un ensenyament personalitzat. I és que el respecte a la individualitat, al ritme de cada infant, queda plasmat en el dia a dia. "Per què hem de forçar un nano amb dificultats per escriure si no té la destresa per fer-ho i tenim al nostre abast ordinadors?", es pregunta Anna Trabal, que té molt clar que motivar l'alumnat és clau. "És més important donar-los eines, estratègies i recursos en l'aprenentatge que no pas fer un examen que no deixa de reproduir elements repetitius i tanca les opcions d'aprendre", considera la directora però també docent del centre. "Hem de generar preguntes per trobar respostes", rebla. Unes respostes que no aporta únicament el professorat: "La mestra no és l'única autoritat que aporta coneixement, els alumnes també n'aporten. La missió de l'equip docent és acompanyar-los en aquest aprenentatge vivencial".

Dubtes i respostes

Es tracta d'una nova visió educativa que al principi topa amb el recel de les famílies, que veuen que els seus fills juguen, però no aprenen, per exemple, les taules de multiplicar: "Seguir uns automatismes va en contra de la nostra filosofia i per aquest motiu defugim els deures entesos com una repetició mecànica d'allò que s'aprèn", assegura la directora de l'Escola Fluvià. Però la percepció de les famílies va variant: "La demanda per entrar a l'escola és molt alta i això significa que està canviant el paradigma social", raona.

Una altra de les coses que sobta a les famílies d'entrada és que no s'utilitzin llibres de text. "De llibres en tenim molts, però no de text -subratlla la directora-, perquè redueix molt el camp d'aprenentatge. Necessitem una gran diversitat de materials". Els llibres de text són substituïts per llibres de consulta, vídeos, la presència d'experts a les aules o visites als museus: "Classifiquem, sintetitzem i argumentem i això és treballar per competències".

Assemblearisme

La democràcia participativa defineix el corpus ideològic d'una escola que no funciona de manera vertical. Els òrgans que ho permeten són el Consell d'Aula i el Consell de Petits. El primer, que se celebra de manera regular, aborda les necessitats que hi pugui haver a la classe o simplement un tema que els interessi. "Els conflictes que sorgeixen a l'aula els tractem sempre en aquest consell i de manera assembleària, evitant els judicis i buscant solucions". De fet, el càstig entès com a acció punitiva no hi té cabuda: "No apliquem el càstig com a repressió adulta sinó com a tasca de reparació a la comunitat, perquè l'alumne entengui que ha fallat a la resta de companys". Els infractors, a més, firmen un contracte de compromís que també arriba als pares. Així assumeixen responsabilitats.

El Consell de Petits, que es reuneix dos cops per trimestre i està format per la directora i la cap d'estudis i representants de cada grup, té com a finalitat fer arribar a l'equip directiu les peticions de l'alumnat i millorar el funcionament de l'escola. Les famílies també hi tenen un paper actiu: "Els obrim l'escola perquè organitzin tallers als diferents espais que tenim, amb una xerrada prèvia per explicar què necessitem". Paral·lelament i des del curs passat, el centre organitza jornades obertes als pares amb la finalitat de fer "una reflexió pedagògica conjunta", conclou.