Fora de classe

Sense antecedents penals

L’altre dia vaig signar el document que ens ha exigit el departament d’Educació segons el qual declaro que, com a docent, “no he estat mai condemnat per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual ni per delictes de tràfic d’éssers humans”. Entenc que és una manera ràpida de tancar un debat que s’ha reobert amb els casos dels Maristes. I també que és una manera de regular el tema, tot i que em desperta inquietuds com a professor i com a pare.

Quan la Generalitat comprovi les dades amb la policia és probable que trobi docents que hagin mentit en la seva declaració i que, efectivament, en algun moment del seu passat hagin comès abusos sexuals. Parlant-ho amb els companys, tots ens hem trobat amb comportaments sospitosos d’alguns professors. Evidentment, si haguéssim tingut proves ho hauríem denunciat. De tota manera, encara em sorprèn veure com docents amb males praxis, de tot tipus, segueixen en la roda de l’ofici.

Sobre aquest tema cal anar amb peus de plom. Sempre sóc molt curós amb el contacte físic. Si puc no toco mai els alumnes, siguin nois o noies, i si ho faig intento deixar molt clar que no hi ha cap intenció de violentar-los la intimitat ni l’espai físic. També vigilo molt les mirades que poguessin resultar incòmodes o malinterpretables. A vegades això suposa un esforç de concentració notable, sobretot en alumnes que precisament mostren amb naturalitat els encants propis de la seva edat. Intento transmetre que ni m’hi fixo ni m’interessa.

No entraré en el debat dels uniformes ni si hi ha d’haver uns límits en les maneres de vestir, que potser sí. En tot cas, no podem cometre errors ni bromes que creuin línies vermelles. Qualsevol acusació per part d’un alumne o dels seus pares ens pot ensorrar laboralment i personalment. Cada docent conviu amb la seva fama, i als que els han penjat llufes d’aquest tipus ho passen molt malament. Demostrar la innocència pot ser molt difícil i, si bé segurament no prosperaria cap denúncia, sí que danyaria per sempre la seva reputació. És un tema per tractar sense tabús, però també hem de defensar el gremi afirmant que la immensa majoria som, simplement, persones que ens estimem l’ofici i que intentem transmetre-ho de la millor manera possible.