MÒNICA LÓPEZ FERRADO

Quan el primer amor truca a la porta

Quan s'enamoren les criatures per primer cop? Entenen l'amor com ho fan els adults? De fet, és a partir dels 9 o 10 anys quan comencen a aparèixer sentiments que s'assemblen a l'enamorament

Quan el primer amor truca a la porta / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

El Pau té tres anys i ha demanat a la mare si es vol casar amb ell. La Paula té només un any més i comenta a la seva mare que té un noviet a classe. ¿S'enamoren els nens tan petits? Poden sentir estimació per algú, trobar-se a gust al seu costat, però no enamorar-se tal com s'entén en el món adult, amb el desig per l'altre que comporta. A l'hora de verbalitzar aquest "estar bé" amb l'altre, ho fan imitant conceptes que aprenen observant el món que els envolta. És a la preadolescència, a partir dels 9 o 10 anys, quan comencen a aparèixer sentiments que s'assemblen a l'enamorament, afirma Consol Tarragó, psicòloga de la Fundació Eulàlia Torres de Bea, que treballa amb nens de 0 a 6 anys.

També és cert, però, que des de ben petits s'assenten les bases de com es viuran les relacions amoroses en un futur. Les mostres afectives que rebin del seu entorn determinaran com s'expressaran després i el que esperaran de les relacions futures. "A poc a poc, el seu cos es va omplint d'erotisme", explica Rosa Ros, directora mèdica del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona (CJAS), promogut per l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.

Amor o sexe

La sexualitat també es té des de ben petits. Però és més una font de descoberta que un desig clar. Poden tocar-se, pot haver-hi jocs sexuals, però en tot cas encara no es pot parlar d'enamorament, coincideixen les dues expertes consultades. "Hi ha un moment en què descobreixen que els genitals els proporcionen plaer, però són sensacions, no enamorament", explica Rosa Ros.

Els primers amors acostumen a arribar en l'etapa preadolescent. Els primers acostumen a ser molt fantasiosos. Sovint, el professor o la professora d'educació física, un monitor o un company poden despertar-los aquests desitjos. "Però són incapaços de tocar-lo o tocar-la", explica Ros.

La revolta de les hormones, durant l'adolescència, és el que marca la diferència, ja que les sensacions del seu cos i del seu pensament es comencen a correspondre i, a més, s'acceleren. "La pubertat determina un cos diferent, que busca una intimitat, que té desitjos però també pors i vergonyes", explica Ros.

Senten moltes coses per primer cop. Tant els enamoraments com els desenganys són molt intensos. "És més passional, perquè se senten coses que no s'han sentit mai i es creu que d'allò no se'n podrà prescindir. S'idealitza tot, i si hi ha un trencament es pensa que allò no es tornarà a sentir mai més a la vida", explica Ros. La directora mèdica del CJAS també explica que el moment en què les fantasies donen pas a les primeres relacions sexuals arriba cada cop més aviat. "Cada vegada més sovint ens trobem amb nens i nenes que han tingut la primera relació sexual als 14 anys", explica Ros. "Ara hi ha molts impulsos eròtics sexuals que estimulen molt abans el desig de fer que les fantasies es converteixin en realitat". En aquest context tan mediatitzat, "la pressió del grup, dels companys, també és cada cop més gran", afirma Ros.

S'ha enamorat

Abans que arribi el moment en què el desig i l'amor es trobin, els pares han de ser conscients que el camí per encarar la seva vida amorosa comença des de ben petits. La curiositat sexual, per exemple, comença des del mateix moment en què nens i nenes s'adonen que no tenen els mateixos genitals. I continua quan pregunten sobre com es fa un nen. Fins i tot poden arribar a fer-se preguntes que a ulls d'un adult poden semblar sorprenents. Al consultori online del CJAS arriben consultes com, per exemple, la d'una nena de 13 anys enamorada d'un nen de 12 que pregunta si pot tenir problemes amb la llei per estar amb algú més petit que ella en cas que es facin un petó.

El fet és que quan més honestos i naturals siguin els pares a l'hora de respondre a les preguntes des de petits, més sanes seran les relacions que tindran en un futur. Respostes com que els nens els porta la cigonya o renyar-los si els enganxen despullats jugant a metges i infermeres no ajuden que en un futur l'adolescent aprengui a conèixer, relacionar-se i respectar amb naturalitat una parella. En això també hi influeix la manera com percebi la relació entre el pare i la mare.

Confusions

En aquesta etapa de la vida, mentre que abans la família, el pare i la mare sobretot, eren els que omplien, ara es busca el món. Les amistats també són més intenses, igual que els enamoraments. "Es genera la sensació que hi ha algú altre que et dóna alguna cosa que no t'aporten ni el pare ni la mare. I això passa també amb els amics", explica Ros. No és estrany que en aquesta etapa en què la intimitat i les confidències amb altres persones són tan importants de vegades es confonguin sentiments i que dubtin si s'han enamorat d'un amic o d'una amiga. De vegades no és una confusió, esclar. Però per als adolescents la confusió pot ser una font d'angoixa. Discernir amb naturalitat el que senten i per qui ho senten els pot ajudar.