Separats amb nens, uniu-vos!

Un advocat o un cafè?

Hi ha gent que el primer que pensa quan decideix separar-se, o quan rep la notícia que la seva parella vol deixar-ho córrer, és en els advocats. De la mateixa manera que relacionem malalties amb metges i avaries amb mecànics, hi ha gent que relaciona separacions amb advocats, com si correspongués als advocats resoldre de la millor manera possible les conseqüències de la decisió de separar-se. O, vist en positiu, podem relacionar els metges i la medicina amb la salut, i els mecànics amb un cotxe a punt per anar-nos-en de vacances, però per posar a punt la nostra separació, i fins i tot abans de fer-ho saber als nens i de prendre cap decisió sobre els pisos i les custòdies i aquesta mena de coses, el millor que es pot fer és, en la majoria dels casos, anar a prendre un cafè o una cervesa amb els amics.

Però no serveix qualsevol amic. Els amics tenen la seva especialitat, i la coneixem i l’apreciem. A l’hora d’escollir una pel·lícula o una novel·la per llegir aquest setembre, podem confiar en la crítica o podem confiar en aquest amic que sempre l’encerta, que sempre ens aconsella pel·lícules o llibres que sap que ens agradaran. L’amic que ens coneix i que va sovint al teatre encertarà sempre obres que ens divertiran o ens emocionaran. N’hi ha que hi entenen de llibres, d’hotels, d’escoles, de bicicletes o de parades del mercat per comprar el bacallà.

Aquell amic

I n’hi ha que hi entenen de separacions. Perquè hi han passat, o perquè hi han pensat. Perquè són especialment sensibles al món particular de les criatures, que en poden ser els principals perjudicats si les coses no es fan bé. En aquests moments complicats ens cal algú que no pensi en culpables i en víctimes i que sigui capaç de pensar més en les criatures dels seus amics que no pas en els seus amics. La cosa no s’acaba ni amb un únic cafè ni amb un únic amic.

Però segur que després d’uns quants cafès i d’unes quantes converses i plors, les coses es comencen a veure d’una altra manera. I si després d’uns quants cafès encara no veiem que separar-se bé és possible i que és millor l’acord que la baralla, sempre ens quedarà el recurs dels advocats. Que, això sí, són una mica més cars que convidar un amic a fer un cafè. Però tot s’ha de dir: a l’hora de redactar un divorci de comú acord, els advocats ho fan molt bé.