M. JESÚS COMELLAS

Transport Públic

Quina il·lusió fa veure canalla viatjant en transport públic, tot i que, de vegades, els adults que els acompanyen fan cares de certa tensió perquè, cal dir-ho, és més còmode viatjar en cotxe. Tots lligats, sense paquets i potser amb algun vídeo o joc perquè s'entretinguin.

Però si mirem l'escena amb una certa distància i no en el moment de fer el trajecte, es podrà veure que no deixant-los anar en transport públic els privem de situacions reals i riques d'informacions i de coneixement d'un món molt més ampli que el que viuen tancats en el seu niu: casa, cotxe i lloc de destí.

Rètols, escales, gent amunt i avall, informacions per altaveu que no entén ningú i, sobretot, la cara de la gent: gent que va de pressa, amoïnada, enfadada, tranquil·la, gent de totes les edats, carregada o amb bosses, gent que està pensativa i va a treballar i, evidentment, persones amb canalla petita, mitjana i gran... En fi, tot un món, habitual en aquest mitjà de transport perquè potser no en té cap altre. Perquè, al final, escoltar i mirar i descobrir el món de manera més àmplia és imprescindible per entendre què passa al voltant. I per comprendre la realitat de moltes de les criatures amb què es troben a l'escola, als parcs o al carrer, ja que, com a espai públic, dóna moltes oportunitats.

Què és el que ens priva de fer ús del transport públic? Possiblement en els dies de cada dia és el temps, aquest temps que no acabem de gestionar amb una certa perspectiva. Caldria adonar-se que si perdem aquest temps i es fa aquest aprenentatge, no caldrà, a partir d'una edat, acompanyar-los en cotxe a tot arreu. La immediatesa també porta a voler evitar els inconvenients de portar les bosses o motxilles a l'esquena. Bé, podria passar, però, si és així, per què durant els caps de setmana no fem servir aquest mitjà de transport?

A part de tot el que hem comentat, les criatures també aprendran noves maneres de comportar-se. Hi ha coses que es poden fer a casa però no en un vehicle públic: cridar massa, córrer, donar-se empentes, posar els peus al seient... Cal esperar, posar-se a la cua, acomodar-se al seient que hi hagi... El trajecte és més llarg però curiosament es coneixen nous llocs i noves normes d'educació, com deixar seure a qui ho necessita més. Això sí que és anar pel món.