Fora de classe

Sobre la sèrie ‘Merlí’

L’altre dia em van preguntar si havia vist la sèrie Merlí, que emet TV3. Com que el protagonista és un professor peculiar i va de joves i instituts volien saber què em semblava. Els vaig respondre que de moment no l’havia pogut seguir, que a principi de curs se m’havia girat molta feina i que ja ho faria. Ara ja puc dir que he vist quatre capítols i m’he trobat el que més o menys m’imaginava. Una sèrie ben feta, amb personatges interessants, que pot agradar a un públic força ampli i que fins i tot fa pensar. Jo ho comparo amb aquell metge que seguia la sèrie del doctor House acceptant d’entrada que tenia poc a veure amb el seu dia a dia a l’hospital.

Perquè Merlí s’assemblés a la realitat que conec haurien de canviar moltes coses. Segurament seria menys entretinguda, amb molts alumnes immigrants, molt més soroll i tones de problemes dels fotuts de veritat. Un personatge com Merlí, interí de filosofia, arrossegaria més d’un mal informe de les direccions per les quals hauria treballat, fins i tot algun expedient. N’he vist obrir per coses menys greus que enemistar-se amb el de català o pispar un examen. No crec que Merlí pretengui recrear una realitat social per molt que els alumnes diguin paraulotes i s’enviïn missatges pel mòbil tota l’estona. Alguns rols dels alumnes són encertats, però els de batxillerat ja han superat el pitjor de l’adolescència i, per sort, s’hi pot raonar sobre tot i amb calma.

També m’agradaria que els professors es creuessin pels passadissos amb les corredisses i les empentes dels de l’ESO. Tots els que surten a la sèrie tenen uns mínims d’educació que ja voldríem molts docents. Per la part que em toca, el personatge del professor de català és patètic i molt exagerat. En general, entre professors sempre ens ajudem. El paper que interpreta Francesc Orella dóna molt de joc però cal entendre’l en una realitat televisiva. No cal ser tan trencador ni directe per aconseguir entusiasmar els alumnes. El club dels poetes morts va aportar molta èpica sobre aquesta qüestió. Tot i anar de transgressor i proper, no sempre s’obté la gràcia de la classe. S’ha de ser bo, respectuós i implicat. Una cosa sí que cal valorar de Merlí per damunt de totes: reivindicar la filosofia com a mitjà perquè els joves aprenguin a pensar. És d’agrair i li desitjo moltes temporades.