La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Sobre l’impacte

Aquest final de curs la comunitat científica ha estat molt atrafegada. La convocatòria dels projectes R+D va aparèixer per Sant Joan i calia enllestir la proposta en poc temps. A la memòria que s’havia d’adjuntar hi figurava un apartat que ja ens és familiar: l’impacte.

Aclarim que això de l’impacte no té gaire a veure amb la definició que trobem del mot al diccionari: “xoc amb penetració”. O sí que hi té a veure, però amb el benentès que el xoc no és violent i que la penetració és, per dir-ho així, consentida i desitjada. Sigui com sigui, a l’hora de redactar és convenient que a la memòria es recordi que tota la proposta, en cas de ser reconeguda, tindrà molt d’impacte.

Entenem la idea si pensem en medicina o en nanotecnologia, per exemple, però ens costa veure com deu anar això en algunes àrees del saber com la filosofia o l’art. ¿Com s’ho deuen fer per demostrar que aprofundir en l’obra de Kierkegaard o en el cubisme provoca un xoc penetrant amb capacitat de transformar l’entorn social? Compartim la idea que tot coneixement és potencialment transformador, però defensem també que aquesta transformació té un temps i unes dimensions específiques. Interpretar amb més finor el pensament filosòfic i els moviments artístics no té el mateix valor ni efecte que descobrir les causes del Parkinson.

Publicar, amb impacte

L’impacte que s’exigeix en la recerca no es pot mesurar tot amb la mateixa vara. De la mateixa manera que també caldria afinar més amb els criteris de difusió. Difusió actualment s’associa a publicar en anglès, en revistes que s’anomenen d’impacte. Tornem a ser-hi. Les recerques que tenen relació amb l’educació o les maneres d’ensenyar només tindran capacitat transformadora si són pròximes als mestres que treballen a l’aula. Coneixem molts mestres dels que llegeixen i cap d’ells accedeix a les revistes de gran impacte.

Cal construir una espiral que afecti recerca, mestres i accions a les aules. Però serà difícil de crear mentre no es reconegui que la naturalesa de cada disciplina requereix un tracte específic pel que fa a la recerca i difusió. La imposició dels mateixos criteris de racionalitat per a tothom és convertir la voluntat de saber en una poderosa màquina d’exclusió.