Roth, Teixidor, Bradbury

"Vaticina vostè la mort de la novel·la?", van preguntar a Philip Roth. "No -va contestar-, mentre hi hagi novel·listes sempre hi haurà novel·les. El que vaticino és una cosa molt diferent: la mort del lector. Des que va arrencar la cultura visual, amb el cinema i la televisió, les pantalles es van multiplicant. I cal reconèixer-ho: la pantalla és més estimulant que el llibre. El llibre exigeix concentració, paciència, temps, activitat mental".

Per evitar la mort voluntària del lector, Emili Teixidor, director i fundador de l'Escola Patmos, emprava una tècnica dissuasòria que, ara que tant es parla de fomentar l'hàbit lector dels nostres alumnes, fóra bo recordar. No és gens complicada. Si recorrent els passadissos del centre es trobava amb un alumne sospitós d'haver estat expulsat de classe, el primer que feia era interessar-se pel llibre que en aquell moment estava llegint. Si la resposta era "Cap", l'alumne ja havia begut oli. A més de retre compte detallat de la seva conducta, havia de posar remei al flagrant delicte de la seva inapetència lectora. Li calia trobar urgentment un llibre i demostrar a Emili Teixidor que l'estava llegint. Evidentment, l'alumne habituat a la lectura diària es trobava amb un as a la màniga. Dec aquesta anècdota a Jacint Bassó, un gran pedagog, que la recull al darrer número de Parlem-ne , la revista de l'Escola Betània-Patmos.

Per acabar permeteu-me un record per al recentment traspassat Ray Bradbury, perquè l'abandonament de la lectura per una deshabituació generalitzada ens portaria a un món molt més depriment que el de Fahrenheit 451 .