XAVIER TEDÓ

Revolucionar les ciències

Science Bits, el mètode que permet als alumnes aplicar el que han après a través de la recerca

Revolucionar les ciències / FOTO: IES NUMÀNCIA / ESC.ESCORIAL Zoom

Només un 5,8% dels estudiants de batxillerat es matriculen en una carrera de ciències, tot i que tenen bona sortida en un mercat laboral amb poques ofertes per als joves. Que les matèries científiques motiven poc els alumnes s’evidencia amb els resultats de les últimes proves PISA, que situen Catalunya per sota de la mitjana de l’OCDE.

Davant d’aquest escenari, el sistema educatiu busca fórmules per fer més atractives les assignatures que es basen en la investigació i el desenvolupament, claus per al progrés d’una societat. Repensar els models educatius que persisteixen en l’etapa preuniversitària és el que pretén el programa Science Bits, que es fonamenta en l’ aprenentatge per mitjà de la recerca, utilitzant recursos multimèdia com vídeos, simuladors o experiments virtuals. L’objectiu és deixar enrere les metodologies tradicionals i apostar per noves maneres d’ensenyar adaptades a les necessitats dels joves i al seu entorn digital.

Science Bits aplica el model educatiu de les 5E, que va ser creat als anys 80 per l’equip del Biological Sciences Curriculum Study (BSCS) de Colorado (EUA) sota el lideratge del pedagog nord-americà Rodger W. Bybee. Aquest projecte educatiu ja l’estan fent servir més de 150.000 alumnes de tot el món en països com els mateixos Estats Units, el Regne Unit, el Canadà o Austràlia, i des de fa tres anys s’implanta a Catalunya amb una progressió espectacular.

“A la primera tongada de la prova pilot s’hi van sumar 29 centres; el curs passat vam arribar gairebé a un centenar i aquest any ja n’hi participen 240. Estem molt contents de l’acollida que ha tingut aquesta iniciativa”, remarca Héctor Ruiz, assessor pedagògic de Science Bits. Fins ara les xifres avalen l’èxit d’aquest mètode perquè els estudis que s’han fet posen en relleu una millora significativa en els aprenentatges conceptuals i en el desenvolupament de competències de fins a un 40%, i sobretot un augment de l’interès dels estudiants per la ciència.

“La millor prova que funciona és que els centres segueixen amb el projecte -explica Ruiz-. El professorat ens transmet un canvi d’actitud dels alumnes, la metodologia convida a la participació, però el més important és que millora la comprensió perquè l’avaluació no és la clàssica. És un model pensat perquè entenguin les ciències i apliquin després el que han après”.

El model de les 5E

Engage, explore, explain, elaborate i evaluate. Dit en català, motivar, explorar, explicar, elaborar i avaluar. Aquestes són les cinc fases d’una metodologia constructivista que promou l’aprenentatge actiu per mitjà de la indagació, el descobriment, l’experimentació i el raonament. Amb l’ajut de les noves tecnologies, el projecte Science Bits facilita passar d’un model basat en la transmissió de coneixements memorístics del professor a l’alumne a un model que parteix de la curiositat de l’alumne i el motiva a explorar qüestions científiques en contextos rellevants i propers.

El biòleg deixa clar que “la innovació educativa no és introduir les tecnologies, sinó fer que ajudin a aplicar metodologies innovadores”. “L’ideal seria poder estar al laboratori cada dia i això no és possible, però sí utilitzar simuladors o vídeos com si hi fossis”, diu. El projecte s’engega amb una situació inicial que l’estudiant no és capaç d’explicar, amb la voluntat de despertar el seu interès, i es tanca quan l’alumne és capaç de comprendre i explicar amb paraules allò que ha après amb una aplicació pràctica: investigant i descobrint.

Aquesta és la clau de la proposta, perquè els estudiants no només atenen les explicacions del professor o memoritzen el llibre de text, sinó que, a més, experimenten, raonen, debaten i apliquen el que aprenen en noves situacions. “Es tracta d’evitar que l’aprenentatge acabi limitant-se a la mera memorització de dades i fets científics, i aconseguir un aprenentatge comprensiu, que permeti a l’alumne resoldre noves situacions en nous contextos”, explica l’assessor pedagògic del mètode Science Bits.

A tall d’exemple, per aprendre què és la densitat, la unitat didàctica del projecte planteja als alumnes per què una pedra s’enfonsa i una fusta sura a l’aigua: “Responen que la pedra pesa més, però ho rebats dient-los que un arbre també sura i els fas entrar en un conflicte cognitiu que els porta a explorar amb experiments amb oli i mel sense donar-los respostes. Així podran veure la relació entre la massa i el volum i entendre que si la fusta sura és perquè és menys densa que la pedra”, explica Ruiz, que afegeix que “un cop ho han assimilat han d’aplicar els coneixements en un aprenentatge fonamentat en projectes”. Aquesta és la manera, al seu parer, d’incrementar l’interès dels joves per les ciències: “En l’educació obligatòria no és tan important donar-los coneixements científics, com motivar-los perquè en vulguin saber més”.

Diferents nivells

L’Escola Vedruna Escorial de Vic ha sigut una de les pioneres a aplicar aquest mètode. “Teníem ganes d’innovar, de provar noves metodologies i ja fa tres anys que hi participem i hem anat ampliant cursos fins a cobrir de primer a tercer d’ESO”, afirma Joan Mercader, cap d’estudis de secundària i batxillerat. Reconeix els recels que li despertaven fins ara els llibres digitals: “Són poc interactius, cap ens convencia i vam acabar elaborant el nostre propi material fins que va aparèixer Science Bits. Ara els combinem tots dos”.

Mercader considera que la gran virtut del sistema és el seu enfocament: “Fa que l’alumne pensi, que es qüestioni coses, que sigui un agent actiu i no passiu, que es faci preguntes i tingui ganes de trobar-hi respostes”. No tothom ha d’anar al mateix ritme: “No és un PDF estàtic. L’editorial dóna uns recursos per fer unes activitats que poden ser de diferents nivells per atendre la diversitat, i en català, castellà o anglès com a valor afegit”. La metodologia de l’aprenentatge també contribueix, segons el professor de ciències, a fer que els estudiants assimilin millor les competències: “Les reaccions químiques són molt abstractes, però si converteixes les lletres de dues paraules en àtoms veuen que si les barreges surten noves paraules, com els milers de materials que es poden construir amb quaranta àtoms. De manera tradicional, només amb teoria, costa d’entendre”.

Reconeix, això sí, que és un model que requereix un canvi de xip: “Al professorat li pot costar fer les pràctiques abans que la teoria i als alumnes també, perquè estan acostumats a preguntes tradicionals als exàmens i ara, per contestar-les, han d’haver entès el concepte. Els demanes que pensin”.

Àngels Barbé, de l’Institut Numància de Santa Coloma de Gramenet, també admet que els alumnes necessiten temps per adaptar-se als canvis: “Hi ha nanos que estan més motivats, però d’altres que estan més desorientats perquè és un canvi del sistema metodològic”. “Els docents estan contents pels exercicis autoavaluatius que es fan en línia i impedeixen a l’alumne avançar si no respon correctament a les preguntes”. Després de fer-ne una prova pilot el curs passat, han decidit portar a terme aquest projecte perquè buscaven “un sistema més competencial, interactiu i contextualitzat”. Uns atributs que Science Bits compleix: “La millor manera de motivar l’alumnat és abordar coses que siguin significatives per a ells, que connectin amb la realitat”, subratlla Barbé. Tot i que afirma que el currículum no està preparat per tractar tots els aspectes que surten a les unitats, la professora valora que es puguin desglossar les activitats.

L’encert d’aquesta proposta educativa ha comportat que en els últims anys s’estigui implantant en altres assignatures científiques, com física, química, naturals o geologia. “I és un projecte que també podria ser vàlid per a història o llengua”, conclou Héctor Ruiz.