EVA BACH

Quina sort, uns nens tan amables!

"Saps, mare? Diu l'àvia que sóc amiga de la sorra i que la sorra està contenta cada cop que vaig a la platja", explica la nena. "Ah sí, bonica? I com és que t'has fet amiga de la sorra?", pregunta la mare encuriosida. "Doncs perquè la trepitjo suavet i la faig servir per jugar, i per fer dibuixos i castells, i vaig amb compte de no tirar-la per sobre de la gent que està estirada a la platja", respon la nena. "Aleshores, també estic contenta jo -diu la mare acaronant-la dolçament-, i la gent de la platja i el món sencer; quina sort quan vénen nens i nenes tan amables, deuen pensar; i segur que somriuen per dins". "També la faig servir per fer la croqueta", afegeix la nena amb un somriure murri. "La croqueta?", exclama la mare amb complicitat. "El cap de setmana m'ensenyaràs com la fas i com trepitges suavet... I juntes dibuixarem el somriure de la sorra".

Amb ulls de nen

M'agraden les àvies i m'agraden les històries. M'agraden les àvies que conserven la capacitat de mirar el món amb ulls de nen, que s'alien amb la fantasia i expliquen històries amb ànima. M'agraden les mares que saben que el món sencer se n'alegra quan pensem en els altres, que imaginen somriures per dins i que dibuixen rialles a la sorra. I m'agraden els nens i les nenes que fan la croqueta, que es fan amics de la sorra i que aprenen a ser amables perquè les àvies els conten històries amb ànima.

Explicar als nostres fills que quan anem a la platja -o a qualsevol altre lloc- hem de respectar els drets dels altres està bé. Explicar-los que quan fem les coses pensant en els altres el món sencer se n'alegra i es torna una mica més amable està més bé encara. Educar en el civisme i l'empatia és més eficaç i engrescador quan posem ànima en persones i coses i aconseguim tocar el cor de les criatures.