Quin és el teu plat preferit?

En una entrevista, em preguntaven quin era el meu plat preferit i amb qui el compartiria. No en tinc ni idea de què rondava pel cervell de la periodista però la cara de decepció que va fer quan vaig respondre indicava que poc havia imaginat que jo preferia, per damunt de qualsevol aliment car o exòtic, unes patates bullides aixafades amb un raig d'oli d'oliva que em preparava la meva mare quan era menuda. Crec que com que l'entrevista era en castellà, la paraula " chafadas " no li va semblar gens glamurosa per a la seva revista trendy .

Encara va fer una cara més de circumstàncies quan li vaig dir amb qui compartiria el plat, perquè de ben segur que ella esperava que li confessaria un amor platònic, dels que surten a les grans pantalles de les superproduccions cinematogràfiques americanes, mentre que jo li vaig dir que amb qui seria més feliç en aquell moment seria compartint la taula amb la meva mare, per parlar-li de tot allò que m'havia quedat per explicar-li.

És molt probable que molts de vosaltres també tingueu preferència per plats de la vostra infància, aquells que us transporten a una taula protegida amb un hule, en una cuina on l'àvia bregava entre les cassoles embolcallada d'aromes de coliflor.

Són els plats de l'enyor, en els quals les emocions tenen més importància que els ingredients i, per descomptat, que els nutrients. Ens entestem a explicar als infants que les patates són riques en hidrats de carboni i que l'oli d'oliva és un greix insaturat i que, per tant, ajuda a netejar les artèries. Els nens fan que sí amb el cap, obedients, però obliden a l'instant la lliçó nutricional i es fan un embolic amb els noms abstractes, de manera que l'endemà dubten si la insaturació del greix és bona per als ossos o si les proteïnes fan ballar les neurones.

Però, en canvi, demanaran i els costarà d'oblidar l'olor del rostit, la suavitat dels macarrons, el cruixent dels calamars a la romana o l'aigua de la síndria regalimant llavis avall, i tots els plats que elaborem amb intenció de fer-los feliços. En definitiva, si volem un plat equilibrat, saludable i que es paeixi bé, no hi poden faltar, per sobre de tot, bones dosis d'amor, malgrat que ens pugui semblar que aquest és un factor que no computa com a nutrient.