'Psychiatric Help 5 c'

En aquests articles miro de parlar del meu món més immediat, però de vegades no puc evitar les incursions teòriques i el salt de l'anècdota a la categoria. Ho faig sempre amb molta cura, perquè no tinc cap interès a convertir-me en una mena de garlaire ambulant i a atendre separats amb criatures en una paradeta com la de la Lucy van Pelt, la germana del Linus i amiga del Charlie Brown, que cobra cinc cèntims per escoltar els seus pacients sota un rètol que diu: " Psychiatric help 5 c ".

Però què he de fer si una separada a qui no conec de res se m'adreça així a través del Facebook: "Perdona l'atreviment, però m'agradaria la teva opinió sobre un tema que em preocupa. Fa tres anys que em vaig separar. Em vaig quedar feta pols. M'ha costat sortir-me'n, i ara que he presentat als meus fills la meva nova parella, resulta que no els agrada. Se'n riuen, li fan la vida impossible i me la fan a mi. Estic molt decebuda. Ja sabia que em passaria. ¿Creus que m'he precipitat? ¿He d'esperar més temps perquè entenguin que el meu ex i jo no ens tornarem a ajuntar?"

No és egoisme

Potser hauria de contestar que per parlar d'aquesta mena de coses s'ha de conèixer millor el cas, la qual cosa em portaria a quedar per fer un cafè amb aquesta senyora, però com que ara mateix no em va bé i demà no crec que em faci menys mandra, i descarto la idea de no contestar perquè la pobra dona sembla realment preocupada, li faig arribar el missatge següent: "Deixa't d'històries i vés a la teva. I ni se t'acudeixi pensar que si ho fas ets una egoista que no té en compte els nens. Al contrari, se't veu una mica atabalada, neguitosa i insegura, probablement perquè ets una mica infeliç, i pensa que els teus fills el que volen, per damunt de tot, és tenir una mare alegre i feliç. Sembla contradictori, però és així: no els agraden les noves parelles dels pares, però encara els agraden menys els pares o les mares abandonats, solitaris, tristos o deprimits. De manera que passa de tot i pensa que segur que tampoc els agrada l'amiga del teu ex. Segur que troben que es tenyeix d'un ros impossible, té la veu massa aguda i els parla com una mestra de parvulari. Però els agrada veure el seu pare content. A més, tan difícil com és enamorar-se, tampoc és qüestió de llençar l'amor a les escombraries".