FAMÍLIA
CÁNDIDA PIÑA
Fisioterapeuta pedràtica

Pressa per arribar al món

Espanya se situa entre els països amb major taxa de naixements prematurs, un de cada tretze, segons el darrer informe d’Euro-Peristat

Un embaràs normal és el que dura al voltant de les 40 setmanes. Es considera que un nin és prematur quan neix abans de la setmana 37 de gestació. Dins la prematuritat es fa una classificació segons les setmanes de gestació en què neix el nadó: si ho fa entre la setmana 32 i la 36 més 6 dies, es considera una prematuritat moderada; entre la setmana 28 i la 31 més 6 dies, és un gran prematur, i per davall les 28 setmanes, parlam de prematuritat extrema. També se solen classificar segons el pes del nadó en el moment de néixer: per davall de 2.500 g, es denomina baix pes; per davall de 1.500 g, molt baix pes, i extremat baix pes inferior a 1.000 g. La combinació entre l’edat gestacional i el pes en néixer és la que marcarà tant la probabilitat de supervivència com de patir possibles seqüeles. Com més pes i més temps de gestació, menys probabilitat de mort i de patologia greu. Actualment, la prematuritat és la condició neonatal que provoca el risc més elevat de mortalitat, morbiditat i discapacitat.

Espanya se situa entre els països amb major taxa de naixements prematurs, un de cada tretze, segons el darrer informe Euro-Peristat publicat al 2010. Segon l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la prematuritat és la segona causa de mort en nins menors de 5 anys i cada any neixen 15 milions de bebès abans d’hora a tot el món, xifra que representa que un de cada deu és prematur.

Entre les causes més freqüents del part prematur, hi figuren els embarassos múltiples, les infeccions i les malalties cròniques de la mare, com la diabetis i la hipertensió, a més d’alguns factors genètics. Ara bé, sovint no se n’identifica la causa. A pesar que en les darreres dècades s’han produït avenços importants en la cura neonatal que milloren la supervivència i les expectatives dels infants, no s’ha pogut frenar el nombre de parts prematurs.

Quan un nin neix de manera prematura agafa els pares desprevinguts i suposa una experiència vital difícil. Els pares i mares durant l’embaràs solen imaginar el moment del naixement, com serà el nin, com el cuidaran... Quan el nin neix molt abans del previst, res no és com ells esperaven. És molt important que els professionals que envolten aquesta família tinguin molta cura a l’hora de comunicar les coses i de donar pautes en l’etapa d’hospitalització i una vegada l’infant és donat d’alta i se’n va a casa. Actualment a les UCI neonatals se segueixen protocols de cures centrades en el desenvolupament, que tenen com a objectiu controlar l’impacte de l’ambient extrauterí sobre el nadó, a més d’implicar els pares des del primer moment en el paper de cuidadors principals. Es duen a terme intervencions com controlar el nivell de llum, renou, el moment de les intervencions per molestar mínimament el nadó, a més de deixar estar als pares a la unitat moltes hores tenint contacte pell amb pell amb el seu fill, cosa que ha demostrat innumerables beneficis tant per a la salut del nadó com per al vincle i l’estat emocional de tota la família.

Amb molta freqüència les famílies, una vegada superat l’estat crític inicial, presenten molta angoixa davant el desenvolupament posterior, es demanen constantment si anirà dins el que es considera normal o si apareixerà alguna patologia. El desenvolupament psicomotriu del nin prematur té unes característiques especials que s’han de tenir en compte per evitar alarmar-se i considerar signes de patologia aquelles coses que simplement corresponen a un desenvolupament peculiar. Per començar, en un prematur sempre s’ha de tenir en compte l’edat corregida, és a dir, restar a l’edat real les setmanes de prematuritat, almenys fins als dos anys de vida. Per exemple, un nin que ha nascut amb 32 setmanes de gestació, sempre li haurem de restar 8 setmanes; per tant, en tenir 4 mesos el seu desenvolupament estarà més o manco al nivell d’un nadó de dos mesos. També hem de tenir clar que per definició el desenvolupament dels nins prematurs és més lent de l’habitual; hem de donar temps al nin i no sobreestimular-lo ni fer-li intervencions o tractaments que no són necessaris. Una de les característiques dels prematurs que du més confusió és la hipertonia transitòria, que és una pujada del to muscular, és a dir, com si el nadó estigués constantment en tensió, indicativa que el sistema nerviós central és immadur. És important que el professional que dugui el seguiment de l’infant tingui la formació adequada i no confongui aquesta hipertonia amb l’espasticitat (que és una hipertonia indicativa de lesió neurològica). Per confirmar que és una hipertonia transitòria benigna hem de saber que les seves característiques són:

  • Sol aparèixer al voltant dels 3 mesos d’edat corregida.
  • No produeix retraccions, ni asimetries.
  • No retarda l’adquisició de la sedestació i la marxa.
  • Desapareix abans dels 18 mesos d’edat corregida sense repercussió per al nin.

RECOMANACIONS

--> ‘Antes de tiempo. Nacer muy pequeño’

Autors: Carmen R. Pallas i Javier de la Cruz

Editorial: SL. Exlibris Ediciones

--> www.aprem-e.org

La web Aprem (Associació de pares i mares de nins prematurs)