NÚRIA JUANICO

Petites editorials, grans joies literàries

Fer llibres amb personalitat  és la manera de diferenciar-se

Comparteixen un desig: que la vida dels seus llibres per a infants sigui llarga. Són editorials físicament petites, amb una o dues persones en dedicació exclusiva i tiratges que no superen els 2.000 exemplars. Publiquen menys de 10 títols a l’any, però a tots els aboquen l’esperança que sobrevisquin als prestatges de les llibreries i no acabin relegats al magatzem. “Hi ha una invasió de llibres al mercat que és insostenible”, explica l’editora de Babulinka Books, Mar González. Ella és partidària de dedicar temps a elaborar cada títol i treballar “perquè tinguin recorregut”. De fet, no és l’única que pensa així. Segells com Cal·lígraf, Takatuka i Flamboyant també opten per publicar poc però cuidant cada detall dels llibres, elaborant-los d’una manera gairebé artesanal.

Ecologia i proximitat

L’editorial Cal·lígraf va irrompre l’any passat al mercat literari infantil amb Piu-piu, un títol que exemplifica aquesta filosofia. “No busquem llibres normals, volem sortir de l’estàndard”, assegura l’editor del segell, Ramon Moreno. Per això el seu primer volum és poc comú, sobretot en termes estètics. L’obra, de Dani Torrent, té el llom a la part superior del llibre i està escrit en vers. Les il·lustracions no han passat per cap ordinador, sinó que s’han pintat manualment, utilitzant aquarel·les i seguint una tècnica japonesa. El text s’ha cal·ligrafiat a mà, fins i tot el de la portada. “Tot plegat persegueix l’objectiu de distingir-nos gràcies a llibres molt cuidats”, diu Moreno.

Babulinka Books també aposta per cuidar els detalls visuals amb la finalitat de donar valor afegit als seus títols. La ubicació dels números de pàgina, el tipus de lletra i un plec dibuixat a la portada són alguns dels elements que els diferencien de la resta de segells. A més, tant Babulinka Books com Takatuka es regeixen pels principis de l’empresariat responsable. Les dues empreses utilitzen paper reciclat i imprimeixen a Catalunya per potenciar l’economia de proximitat. “Som conscients que el material ecològic encareix el producte, però no per això deixarem d’apostar-hi”, admet l’editor de Takatuka, Patric de San Pedro. Per a ell, “cada àlbum és un procés de creació que ha de transmetre uns valors”, de manera que els títols reflecteixin la manera de pensar de l’editorial.

Més enllà de les formes, els segells també es defineixen pels continguts. Trobar títols que encaixin amb les seves expectatives no és fàcil, sobretot perquè una de les seves intencions és allunyar-se de les modes i impulsar obres que destaquin per la seva originalitat. Des de Takatuka, defensen que “no hi ha temes per a nens i temes per a adults, sinó diferents maneres d’abordar-los”. De San Pedro subratlla que no estan “tancats a res” però que busquen “històries narrades amb humor i sensibilitat”. El 2011 van atrevir-se amb A la garjola, d’Henri Meunier i Nathalie Choux, que narra la història d’una immigrant que és arrestada per la policia perquè no té els papers en regla. Lluny del dramatisme i la tragèdia, l’obra reflexiona sobre el racisme i la intolerància portant el relat a l’extrem. “Després de detenir la dona, els agents també demanen la documentació de residència als ocells i al sol. L’estrella acaba a la presó perquè prové de l’Orient”, explica l’editor.

Un llibre, un nou destí

La resposta del públic és una incògnita que pot capgirar el destí d’un segell. Si més no, així ho van viure les dues sòcies de Flamboyant, que el 2012 van decidir aturar l’editorial davant una crisi econòmica que les superava. “Tot just feia dos anys que havíem començat i no teníem prou fons per aguantar la davallada general de les vendes”, reconeix una de les editores, Eva Jiménez. Fins aleshores, s’havien allunyat dels títols més comercials i no volien abandonar aquesta línia, així que van optar per posar pausa al segell. Però El monstre de colors, d’Anna Llenas, un dels últims títols del 2012, els va portar una enorme sorpresa. La bona rebuda del llibre per part de lectors, mestres, pares i mares va comportar que el 2013 fos “el millor any de Flamboyant”, malgrat que no van publicar cap nou títol. Aquest fenomen les ha empès a posar en marxa nous projectes que alimenten la línia editorial inicial, basada a “impulsar històries especials que ensenyin als nens i nenes a apreciar els contes i l’art”, diu Jiménez.

A part del contingut, les il·lustracions també juguen un paper cabdal en l’obra i marquen el perfil de cada editorial. En aquest sentit, tant Cal·lígraf com Babulinka, Takatuka i Flamboyant coincideixen a rebutjar els tons estridents i llampants i, en la mesura del possible, els dibuixos fets amb ordinador. Els colors clars i les aquarel·les predominen entre els seus llibres, malgrat que cada segell s’adapta a la història, l’autor i l’il·lustrador. “Alguns treballen només a mà però d’altres, sobretot els més joves, ja surten de la universitat amb l’ordinador com a eina de treball”, assenyala Jiménez, que explica que, des de Flamboyant volen “oferir varietat perquè el lector reconegui cada estil d’il·lustració i es creï el seu propi criteri”. Per a elles, l’àlbum il·lustrat representa “la cohesió perfecta entre imatge i text” i, per tant, cada llibre és una obra d’art.

No tot són flors i violes

Però sobreviure en un entorn constantment farcit de nous títols no és fàcil, i la feina dels editors no s’acaba quan el llibre surt publicat. “Hi ha molta competència i és molt difícil encertar-la”, diu Jiménez, que considera que el mercat està polaritzat, de manera que “o vens molt, o no vens gens”. Per combatre aquesta situació, treballen per “establir aliances amb els llibreters, que són fonamentals”, diu l’editora de Babulinka. A través de presentacions, trobades amb els lectors, activitats a les llibreries i xerrades a les escoles, cada segell intenta treure el cap i fer-se veure una mica des de dins d’aquest mar de novetats literàries.