L’explorador reprimit

Pedagogia sentimental i màrqueting

Veient el tràiler em va semblar una bona idea. Convertir les emocions en personatges que tenen vida pròpia, singulars i actius, podia ser una bona manera de treballar el món interior, els sentiments, els estats d’ànim. Tots sabem què és la por, però, especialment per a un infant, la seva definició és molt més fàcil si es pot fer amb imatges de la vida. Parlo de la pel·li animada d’aquest estiu, Inside out,i he de dir que, si la idea em va semblar bona, el resultat que acabo de veure és força discutible (a banda d’un americanisme ideològic conservador especialment reflectit en el tema de la família).

Reconec, però, que el film pot ajudar a posar de moda, una mica més, les emocions i ser una eina per treballar-les (això si algú n’escriu la imprescindible didàctica). També que la proposta de la pantalla destaca com l’arribada de l’adolescència suposa un daltabaix emocional. Tot i la versió en colors de la pel·lícula, pot ajudar a entendre que l’estat adolescent és una permanent ebullició d’emocions i sentiments variables, intensos, contradictoris.

La pedagogia sentimental de l’adolescència comença quan a les diferents etapes de la vida infantil hem educat per descobrir que bona part del que fem no respon a processos de raonament sinó a seqüències d’emocions. Si quan són petits han parat atenció a descobrir què sentien i a diferenciar unes emocions de les altres, quan arribi l’adolescència tot no serà nou. En tot cas els desconcertaran vivències que semblen noves o que tenen una intensitat desconeguda, però es podran moure entre elles (si havien après a entendre la tristesa ara poden gestionar el desconsol sense motiu aparent). Aprendre a conèixer les emocions també significa aprendre a modificar-les i a crear-les. No són (com apareixen al film, que deixa la protagonista en mans de forces autònomes del seu cap) estats aliens a l’infant, que vénen i van. Si han après els motius per sentir-se alegres o la forma d’obtenir felicitat de petites coses, després podran gestionar millor la desesperada recerca del “passar-s’ho bé”, pròpia de tot adolescent. Si quan són petits han tingut suport i estima per anar gestionant les pèrdues, la ruptura adolescent amb el passat no significarà sentir-se buits. Si... En tot cas, que la pel·li no ens faci caure en una nova proposta educativa de màrqueting.