Parlem del restrenyiment

Els infants que prenen el pit solen fer, durant les primeres setmanes, diverses deposicions al dia. Sovint, després de cada presa, o encara més.

Però més endavant, potser a partir del mes i mig, la major part dels nens comencen a fer tot el contrari: una deposició cada uns quants dies, o molts. La majoria en fan cada dos o tres dies. Molts, cada 5 o 7 dies. Alguns, cada 7 o 10 dies. Uns quants, cada 15 o 20 dies. Jo he vist un nen que s'hi va estar 25 dies, i una nena que es va estar 33 dies sense fer caca. Tots dos van fer, finalment, sense aparent esforç, deposiciones toves i voluminoses (però no tan voluminoses com es podria esperar). Això no és restrenyiment. El restrenyiment consisteix a fer boles dures i eixutes, amb esforç i dolor. Encara que facis tres boles al dia, continua sent restrenyiment. Però les deposicions toves, que surten sense esforç ni dolor, són normals, encara que sigui una al mes.

Aquests nens amb lactància materna exclusiva que passen dies sense fer caca no tenen cap malaltia ni necessiten cap tractament. Res per la boca: ni aigua, ni suc de taronja, ni laxants naturals ni artificials, ni herbes. Res pel culet: ni el termòmetre, ni supositoris, ni el branquilló de julivert amb oli d'oliva. Ara bé, molts nens petits pateixen restrenyiment de veritat més endavant. Hi ha dos moments de perill: el començament de l'alimentació complementària i la retirada dels bolquers. Quan el bebè comença a menjar altres coses, encara que només sigui una mica de fruita, comença a fer deposicions més semblants a les de l'adult. No és una bola dura, és simplement normal. Però, comparat amb les deposicions líquides de quan només prenia pit, qualsevol cosa sembla dura.

Sigui per aquest canvi en la consistència, sigui perquè li han tret els bolquers i no té costum de fer caca sense, el nen se n'aguanta les ganes. Es nega a fer caca. No sap que, l'endemà, la bola serà més dura i farà més mal. Comença un cercle viciós que pot arribar a causar problemes seriosos. Poden produir-se doloroses fissures anals (que augmenten la por a defecar). El budell es dilata tant que el nen ja no nota la sensació que necessita anar de ventre. Ja no li cal aguantar-se'n les ganes , perquè ja no en té ganes (en aquest punt, els supositoris deixen de ser efectius; cal fer servir ènemes). La irritació de la mucosa rectal pot fer que al nen se li escapi una mica de caca amb moc, gairebé líquida. És l'encopresi. Els pares pensen que té diarrea, quan en realitat té un restrenyiment greu. Alguns nens necessiten prendre laxants (sota control mèdic) durant setmanes o mesos, fins que el ritme es normalitza un altre cop.