Parlem de les bufetades

Al número de juliol de la revista Pediatrics es publica un estudi que mostra, de nou, la relació entre els càstigs físics als nens i les malalties mentals posteriors.

Es va estudiar una mostra representativa de més de 30.000 nord-americans adults. Es van excloure els que havien patit maltractaments físics (cops que deixen morats o senyals), abús sexual o abús emocional (insults, crits i amenaces freqüents). Se'ls va preguntar si van rebre càstigs físics (cops, bufetades, sacsejades, empentes...). Els que n'havien sofert ("de vegades", "bastant sovint" o "molt sovint") presentaven més problemes mentals que els que no els havien patit "mai" o "gairebé mai". Concretament, més depressió, mania, fòbies, ansietat, alcoholisme, drogoaddicció i diverses alteracions de la personalitat (esquizoide, antisocial, obsessiva-compulsiva...).

Els autors calculen que al voltant del 5 % dels problemes mentals dels adults es poden explicar pels càstigs físics rebuts en la infància. I això deixant de banda problemes molt més freqüents per culpa de maltractaments que havien estat exclosos de l'estudi (tot i que els autors comenten que, en realitat, es tracta d'un continu sense clara separació). Aleshores, ¿mai podem donar una bufetada als nostres fills? Exactament. Però això ja ho sabíem d'abans. No podem pegar, empènyer o sacsejar ningú, i menys encara un nen; no ho podem fer perquè és immoral, i si l'estudi hagués trobat tot el contrari, que no hi ha cap relació entre les bufetades i la malaltia mental, tampoc no podríem pegar als nens. Vull insistir en això, perquè de vegades sembla que no es comprengui. Massa sovint sento aquell argument: "Què passa, que per una bufetada que li doni agafarà un trauma per a tota la vida?" Doncs miri, potser sí o potser no, però igualment no podem pegar als nens, de la mateixa manera que no podem pegar a les dones, ni als homes, ni als presoners, ni als taxistes.

Encara que un estudi demostrés que pegar a un adult no causa cap problema mental, no ho hauríem de fer. El que ens recorda aquest estudi és que allò de la "bufetada a temps" com a mètode educatiu, a més d'immoral (que ja ho sabíem), és fals. Els cops no eduquen. Ja en estudis anteriors el càstig físic s'associava amb més agressivitat, més delinqüència i un nivell més baix de moral interioritzada. Potser per això alguns pares que van rebre bufetades són incapaços de comprendre què té això de dolent. I això és potser el més trist de la violència envers els fills: la seva tendència a transmetre's de generació en generació. Tallem la cadena. Els detalls de l'estudi a www.pubmed.gov/22753561 .