Orla amb tupè vermell

"És dia d'orles. Un jove psychobilly amb tupè vermell gerani serveix un refresc a un adolescent africà amb cascos musicals que, malgrat el seu somriure, no sap si la setmana vinent tindrà un sostre sota el qual viure. Les aprenents de perruqueres posen per al fotògraf i per als aspirants a mecànics. La Laia, amb poc més de quinze anys, aguanta com pot una llàgrima. Sosté a les mans el quadre amb fotos que acredita el final positiu del curs i exclama: «És la primera vegada que em donen una cosa així». El tutor la corregeix: «Ningú no t'ho ha donat, t'ho has guanyat». Els catalans llatins parlen de les seves pràctiques als diferents tallers de cotxes amb els companys de curs que balbucegen un català melodiat amb àrab.

"Quan tot s'acaba, el bàrman de tupè vermell recorda a la directora que pot comptar amb ell i el seu col·lega raper totes les vegades que vulgui. Tot just ha acabat una formació de restauració fent carmanyoles solidàries. Cuinant perquè un grup de famílies mengin calent i bé. El Mahmut es fa seguir per alguns dels profes i els mostra la seva perícia en la reparació d'un baixant embussat a prop de la secretaria. «Ho he fet jo. Ja ho sé fer».

"És dia de final de curs. Cal celebrar-ho perquè per a molts i moltes serà la primera vegada que els comença el principi del futur. Ara poden abandonar una part de les vivències de desastre que presideixen les seves vides i albirar un bri de futur en positiu".

El dia després

Així comença el relat pedagògic d' El llindar , un espai educatiu destinat a fer possible altres futurs per als adolescent ferits per l'escola i danyats per la vida. Recupero aquí aquest text perquè, en temps de crisis educatives, hauríem de situar adequadament els èxits educatius per al curs vinent. Com pot ser que alguns no hagin tingut en tota la seva trajectòria escolar un premi que doni fe de les seves capacitats? Com pot existir un adolescent de 17 anys que no és de ningú i només somriu quan pel seu compte troba un grup que l'acull? Recuperar és ajudar a comprovar potencialitats. Educar és acompanyar vides, no fer seguiments escolars. ¿Per què catalans d'orígens i vivències diverses fan de joves junts si han d'acabar segregats quan arriben als 18? Educar és construir i mantenir el dret a formar part. ¿Passa res per esdevenir un ciutadà amb estil de vida acolorit? No arriben a formar part de la comunitat on viuen quan es domestiquen sinó quan hi poden aportar alguna cosa.