PALOMA ARENÓS

Noves maneres d’ensenyar

Escoles que aposten per les intel·ligències múltiples, un model integrador, l’escola activa, les TIC i una atenció personalitzada

Noves maneres d’ensenyar / CREANOVA Zoom

“Encara estem seguint un sistema educatiu del segle XIX, que respon a l’educació de la societat industrial. Amb escoles on continua sonant el timbre perquè els infants canviïn de matèria o surtin al pati. Però ara estem en la societat del coneixement. ¿O no?” Amb aquestes paraules revulsives, el professor britànic Richard Gerver, que assessora diferents governs en matèria d’educació, animava a enderrocar els murs de l’escola de fa dos segles durant la celebració de l’ITworldEdu, un congrés sobre innovació educativa que es va celebrar a inicis de març a Barcelona. En els últims anys cada vegada hi ha més educadors, pedagogs i professors que estan convençuts que hi ha altres maneres d’ensenyar. Aparentment són noves, però moltes s’inspiren en referents clàssics com Maria Montessori, Rudolf Steiner, Rosa i Carolina Agazzi o Pierre Bovet, que van defensar l’experimentació, els espais oberts a la natura i respectar els ritmes d’aprenentatge de cada criatura.

En aquesta nova educació del segle XXI destaca el canvi que han decidit aplicar els Jesuïtes de Catalunya. Sota el nom d’Horitzó 2020, els vuit centres que formen la xarxa impulsaran un canvi radical. Han eliminat horaris i assignatures, han unit grups de professors i alumnes, han modificat l’espai de l’escola i les classes, i han creat una nova etapa que unifica els cursos de 5è i 6è de primària amb els de 1r i 2n d’ESO. Ja en aquest curs tres centres estan fent una prova pilot i, al llarg de cinc anys, els jesuïtes s’han traçat com a objectiu que 13.000 alumnes treballin amb la nova metodologia.

El tradicional concepte d’horaris, deures i exàmens està trontollant per a alguns educadors, que reclamen noves alternatives, com el learning by doing (aprendre fent) en entorns col·laboratius i amb reptes. Els 20 col·legis que formen part de l’Escola Pia, amb 20.000 alumnes a Catalunya, també han preparat un canvi educatiu que cristal·litzarà el curs 2015-16 en tres escoles.

Primers passos

Aquesta voluntat de canvi afecta també el sector de les escoles bressol. El Carrilet (www.elcarrilet.cat) és un centre educatiu de Corbera de Llobregat amb més 32 anys d’experiència i que s’adreça a infants fins als 6 anys. Fundat i dirigit per Josefina Aregall, ara són les seves filles, l’Eva i la Carla, les que el dirigeixen. L’aula està organitzada amb espais i racons que provoquin el joc i amb el material adequat per a l’edat i necessitats motrius i cognitives. “Pretenem nodrir l’infant a través d’espais físics que condueixin l’aprenentatge mitjançant l’exploració i el joc”, expliquen.

Les taules i cadires ocupen un espai molt petit de l’aula i el dia està estructurat en rutines i hàbits: la salutació, el conte, el joc lliure, els àpats, el descans... Per a les directores “l’activitat a l’aire lliure té un paper molt important”. A més, “el mestre no és el protagonista que té el coneixement i el transmet als infants, sinó que acompanyarà els alumnes, que dintre de la seva activitat quotidiana i a partir dels seus interessos, crearan ells mateixos aprenentatges molt més potents”.

Metodologia activa

Mònica Larruy -directora de La Farga Infantil (www.infantil.la-farga.org), a Valldoreix i Sant Cugat del Vallès- detalla que promouen “una metodologia activa en què el nen juga i treballa per espais. Estan compartits pels diferents cicles on hi ha uns objectius curriculars i pedagògics concrets (la lectura, l’escriptura, l a consciència fonològica, la numeració, la suma, les nocions geomètriques, l’expressió oral, etc.), però on es respecten els diferents ritmes d’aprenentatge, la necessitat de moviment, les ganes de jugar, les seves necessitats emocionals, la seva capacitat de decidir i de relacionar-se amb el treball d’una manera personal”.

Noves tecnologies

L’institut Joaquima Pla i Farreras (www.plafarreras.cat), també de Sant Cugat, és un centre innovador en l’àmbit de les noves tecnologies. Els alumnes fan servir tauletes com una eina més de treball i amb elles accedeixen a la plataforma educativa del centre, on troben recursos digitals preparats pel professorat. També fan servir aplis educatives i poden consultar llibres digitals. Dins del treball de la competència digital, els alumnes aprenen a programar aplis per als seus dispositius des de 1r d’ESO.

Les tauletes, per exemple, esdevenen un recurs molt potent a l’àrea de música, ja que els alumnes poden aprendre a tocar diversos instruments simulats amb aquests dispositius. Ho van demostrar el 23 de febrer, quan van oferir un concert amb les tauletes com a únics instruments. El director de l’institut, Oriol Rodon, detalla que els alumnes “aprenen a fer servir els dispositius mòbils de manera responsable amb l’ajut del codi de colors que identifica els diferents usos”. El codi A (blau) permet l’ús acadèmic -amb permís del professorat- en aules i laboratoris; el codi R (groc) deixa que els alumnes facin servir internet, escoltin música o s’enviïn missatges al pati, a les entrades i sortides del centre; mentre que el codi P (vermell) el prohibeix totalment als exàmens. A les sortides, el codi S (verd) servirà perquè els estudiants es connectin a internet, sempre que no interfereixin en les activitats lectives.

El primer any de vida d’aquesta pràctica “la reducció d’incidències respecte de l’any anterior va ser del 40%”, diu el director. A més, la conflictivitat deguda a la gestió de la incidència “s’ha reduït pràcticament a zero, ja que és l’alumne i no la família qui s’ha de responsabilitzar de lliurar i recollir el dispositiu”, conclou Rodon.