Fora de classe

No saben el que diuen

Fa uns dies un alumne em va amenaçar de mort. No és la primera vegada que em passa i probablement no serà l’última. M’estalviaré els detalls escabrosos però és una situació molt desagradable de viure i que requereix una reacció ràpida de la direcció del centre.

Moltes vegades els alumnes no dominen els seus impulsos ni les seves frustracions i se’ls escalfa la boca. És llavors quan verbalitzen intencions que no han pensat prou. Potser són amenaces que no complirien, però les diuen en veu alta. També tenen tendència a solucionar els problemes amb les mans quan les seves ofenses queden curtes. En qualsevol cas, són conductes inacceptables tant a dins de l’aula com al carrer, que és on es pensen que es poden saltar totes les lleis i aplicar la seva particular justícia. Serveix de poc que després s’apliqui una sanció i l’alumne es disculpi si no s’adona del perill dels seus actes i de les conseqüències de les seves paraules.

Durant anys he vist adolescents que van pel món buscant brega i fent la punyeta a tot aquell que tenen al costat. Et contesten de mala manera i sempre tenen raó. Com a alumnes són aspres i desagradables. Si no canvien, això els costarà les feines i múltiples denúncies. Que un alumne t’amenaci de mort o que t’agredeixi fa que et vulguis replantejar l’ofici. No ens pagaran mai prou per moltes de les coses que hem de suportar els docents d’aquest país, perquè no passa cada dia però passa cada curs. He vist professors de baixa per això.

Tot i així l’alumne, com que és menor, sempre té un marge ampli d’error. Potser l’expulsaran amb un expedient, però tornarà a les aules. Un docent, en una situació de màxima tensió, no només s’hi juga el físic sinó que també s’hi juga la seva trajectòria laboral. Un error, una acció en calent, pot arruïnar per sempre la infinita paciència que has tingut durant anys i panys. Recentment la meva dona em va explicar que mentre feia cua al departament d’Ensenyament va parlar amb un professor que hi anava a tramitar la jubilació anticipada. Ja no suportava més la pressió i el desgast. Li va dir que, fruit dels nervis, havia insultat un alumne. I això el va deixar tan enfonsat que va veure clar que havia perdut per sempre la credibilitat com a docent.